És clar que paral·lels a la hipotesi del canvi climàtic han aparegut certs temors irracionals, sense cap fonament ni sentit. És el què té l’alarmisme, i en aquest tema, no anava a ser menys.
El temor més absurd que trobe és la por que alguns tenen a què la major presència de CO2 a l’atmosfera ens deixe sense oxígen. Totalment absurd, si tenim en compte que a l’atmosfera tenim un 21% d’oxígen, mentre que el CO2 representa el 0.04% (o 380 ppm, més concretament). Si convertim l’oxígen a ppm (parts per milió), tenim 21.000 ppm d’oxígen. En els ultims 100 anys el CO2 ha augmentat uns 100 ppm. Quantitat despreciable front als 21.000 ppm de l’oxígen. Així que no cal patir, l’oxígen seguirà present. A l’imatge podem comprovar la composició atmosfèrica. Com a exemple, faig referància a l’article escrit en aquest blog, “Menos es mejor”
Un altre cas d’aquest pànic és creure que l’augment de les temperatures significarà un augment en la freqüència i capacitat destructiva del fenòmens severs com els huracans. Sembla que algú ha utilitzat les dades de destrucció i mortaldat dels últims episodis huracanat més famosos, cas de Katrina o Ike, per exemple. L’IPCC ràpidament s’agafà a un nou clau ardent i s’adjudicà una nova prova, prova que en 2008 van tenir que desmentir, doncs els seus propis models els contradeien. Però aquest temor ha seguit present a la societat. Per si fòra poc, aquí podem veure l’evolució de l’activitat dels huracans als últims anys. Fa pànic eh!
Podem continuar amb un temor molt sentimental, i és la desaparició dels òssos polars. Ja ho vam comentar en l’article “Els òssos polars”, la població d’òssos polars ha augmentat o s’ha mantés estable els últims anys, però es deu al control en la caça d’aquests animals.
El nivell del mar també és un tema recurrent per posar por al cos de la gent. Al Gore no dubta ni un moment en traure imatges desoladores, allà per el 2100, de moltes ciutats al món arrasades per la mar degut a la pujada de 6 metres en el seu nivell. Aquest sis metres els obté de fondre tota Groenlandia. Clar, així jo puc fer un documental encara més catastròfic on la mar pujaria 50 metres al fondres tota l’Antàrtida, posats a inventar. I es que el mateix IPCC calcula per l’any 2100 un augment de 29 centímetres. Aquest augment no deuria ser un greu problema si tenim en compte que des de 1860 el mar ha pujat aquestos mateixos 29 centímetres, i ens hem sabut adapatar, guanyant inclús terreny a la mar. Però Al Gore, en el seu documental, multiplica per 20 la xifra de l’IPCC, aconseguiex crear una por en la societat, i de passada guanya uns quants premis (Novel, Príncep d’Astúries…) i unes quantes peles.
I segur que podria continuar, però ja ho tenim bé. El més fàcil és utilitzar la por per tal de que es prioritze sobre un dels molts problemes que tenim entre mans. Això considerant que el “canvi climàtic”, tal i com el descriuen, sigui realment un problema. No és la primera vegada que s’utilitza l’alarmisme, ni serà l’última. A que ja no recordem la famosa grip aviar? Doncs va haver un moment en què era el pitjor de tots els mals del planeta.
Etiquetes: huracans, nivell de la mar, òssos polars, oxígen, pànic irracional