VilMeteo

De segur que ningun mitjà de comunicació informa de com es troben avui els pols, més que res perquè no se’n pot traure alarmisme per cap lloc. Bé, segur que troben la manera.

El cas es que l’extensió de gel a ambdós pols es troba en uns valors molt propers a la mitja o inclús per sobre. En el cas de l’Àrtic, l’extensió de gel marí supera el valor mesurat per aquestes dates en els últims anys. Una gràfica val més que mil paraules:

Com podem veure, del període 2002-2009 representat en aquesta gràfica d’un organisme japonés, és justament aquest any, 2009, l’any que l’extensió del gel a l’Àrtic és major. S’haurà de veure l’evolució i on es queda el mínim, però dubte molt que el mínim d’aquest estiu sigui inferior al de l’any passat, i molt menys el de l’any 2007, mínim històric absolut.

Click per ampliar l’imatge.

Si ens en anem a l’hemisferi sud, les coses es troben encara millor. Per més plataformes de Wilkins que els mitjans de comunicació s’encabotin en enfonsar.

Perquè si veiem la gràfica, es distingeixen dues variables representades: l’extensió del gel a l’Antàrtida i l’anomalia d’aquesta extensió respecte de la mitja. Doncs bé, el més representatiu es veure la anomalia, i està ben clar. Actualment hi ha una anomalia positiva de més de 1 milió de km2. Per fer-nos una idea, unes 3 vegades la superficie d’Espanya.

Click per ampliar l’imatge.

I pegant una ullada a nivell global, considerant en conjunt el gel de tot el planeta, aquest és el resultat: anomalia positiva. Coses del escalfament, segur.

Molt es parla als mitjans de comunicació sobre el gel de l’artic. Si només llegirem el que diuen, possiblement ja no hi quedaria gel per allà dalt. Per sort hi ha observacions per satèl·lit, a les que anem a pegar una ullada.

Hem de tenir clar que el gel que trobem en la zona àrtica es troba per sobre dels 66º de latitutd N. És en aquesta franja on podrem encontrar el sol de mitja nit o òssos polars. La major part del gel es tracta de aigua del oceà congelada, que flota en la superficie. Aquesta porció d’oceà congelat l’anomenem banquisa àrtica.

Tot i que el passat estiu la banquisa havia d’haver-se fos completament, segons el bombardeig dels mitjans, finalment no succeí. De fet quedà prou lluny d’aquest rècord i del mínim històric de 2007. A continuació una gràfica actualitzada de la situació actual de la banquisa àrtica, comparada amb alguns anys anteriors. Com podem veure, anem per la zona alta.

Feu click a l’imatge per observar-la en detall, on la linia roja representa el valor d’extensió de la banquisa per a l’any 2009. Si mirem més endavant en la gràfica d’extensió de la banquisa, podem comprovar com efectivament l’any 2007 es donà el mínim, i l’any 2008 quedà per dalt.  Dir que el mínim històric representa una extensió de la banquisa de 4 milions de KM2, o el què és el mateix, 8 vegades l’extensió d’Espanya. Ho dic perquè moltes vegades ens parlen d’algunes pèrdues, en hivern, on l’extensió supera els 10 milions  de KM2, del tamany d’euskadi, quan el tamanya sencer de la banquisa eés superior al dels EUA.

(més…)