VilMeteo

La Terra funciona com un sitema tancat, on sols es produeixen intercanvis d’energia entre ella i la resta de l’univers. I es que l’única font energètica del nostre planeta no és ni més ni menys que el Sol. Un astre que per força ha de tenir una important incidència sobre la dinàmica del nostre planeta, tot i que s’infravalora a sovint. per tnt una variació en l’activitat solar ha d’influir sobre la radiació terrestre i desencadenar canvis al clima.

La forma més utilitzada per mesurar d’algun mode l’activitat solar és mitjançant l’observació i recompte de “taques solars”, o com s’anomenen a nivell internacional, sunspots. Com major siga el nombre de taques visibles sobre la superfície del Sol, major serà l’activitat solar. Cada dia diferents observatoris al món anoten les taques observades, i posteriorment son, principalment, 2 agències les que verifiquen les observacions i validen les dades. Parle de del NOAA i el SIDC. Per tal de quantificar els “sunspots” exiteix el “sunspot number”, un algoritme que cuantifica l’activitat solar, per dir-ho d’algun mode.

L’aparició de les taques varia amb el temps. Segueixen un patró cíclic, anomenats els cicles solars, d’una duració aproximada de 10.5 anys, on als extrems del cicle les taques son molt poques o nules i a l’ecuador del cicle el “sunspot number” adopta valors elevats, del ordre de la centena.

Posem un exemple d’una observació solar, una amb taques i l’altra sense elles. Dir que la imatge del Sol sense taques correspon al dia d’avui. Feu click sobre l’imatge per veure-la més detalladament.

Bé, doncs amb açò hem fet una petita introducció en la que segur m’he deixat alguna cosa, però allò bàsic ha quedat explicat. Ara passem a analitzar la situació que ens afecta.

En maig de 1996 començà el cicle 23 del Sol. Fent un ràpid càlcul (10.5 anys per cicle), el cicle deuria haver passat a ser el 24 allà per novembre de 2006. Però aquí entra el però, i passa que a dia d’avui encara ens trobem en cicle 23, el seu mínim s’està allargant de forma extraordinaria i no sembla que el cicle 24 vulgui començar.

I què?-podeu pensar. Bé, doncs el tema està en que aquest període que s’ha allargat ha significat una molt baixa activitat solar, i és que són més de 2 anys que s’ha retrassat l’entrada del cicle 24. Durant aquest temps les taques solars han estat insignificants o nules, indicador de la baixa activitat solar. De fet, l’any 2008 és el segon any amb més dies sense veure cap “sunspot” dels segles XX i XXI. I 2007 es situa en la novena posició. Com deiem, un mínim solar molt accentuat. En la gràfica comprovem com el mínim del final del període o cile 23 és ben accentuat.

Al llarg de la història han ocorregut períodes amb mínims fòra de lo comú. La seva relació amb baixades de les temperatures sembla evident. Durant el mínim de Maunder fou un període on les taques solars van gairebé desapareixer del Sol, entre 1645 i 1715. La resposta climàtica va ser l’anomenada “Petita Edat de Gel”, de la qual ja hem parlat en algun altre article. Durant la Petita Edat de Gel es van formar els glaciars alpins i pirinencs que avui en dia existeixen, així com les temperatures van sofrir un descens de fins a 2ºC a l’hemisferi N. Alguns fets històrics documentats són la congelació diferents vegades del riu Ebre, o el mateix cas amb el Tamesis, però aquest durant mesos, el ja comentat creixement dels glaciars actuals…

No és que vulga comparar la situació actual amb la del mínim de Maunder, ni molt menys,  sols volia explicar la relació d’una baixa activitat solar sobre les temperatures. Però alguns científics sí que ho han fet, el comparar la situació que vivim i que viurem al períodes històrics com el mínim de Maunder o el mínim de Dalton (entre el sgle XVIII i el s. XIX), tots dos amb afecció negativa sobre les temperatures.

De fet alguns estudis apunten a que anem en camí d’un mínim similar al de Dalton, perquè les dades mostren certes similituds, com es pot veure al gràfic.  Es comparen els cicles 3-6, corresponents al mínim de Dalton, i els cicles 22-23 i el futur 24, els que actualment vivim. El comportament és molt similar, inclús el mínim actual és més accentuat que el del final del cicle 3. En el mínim de Dalton els dos següents cicles van ser de molt poca activitat solar, amb la seva acció sobre les temperatures terrestres. Aquest mínim entra dins de la ja comentada Petita Edat de Gel, i es caracteritzà pel que s’ha anomenat “l’Any sense estiu”, en referència al gèlid any 1816, inflït pel mínim de dalton. Aquell any molta gent va morir pel fred, l’estiu no existí i a l’hemisferi N es registraren gelades tots els mesos de l’any a les nostres latituds.

Per acabar, i ja parlant del mínim actual, que no sabem quan finalitzarà per donar pas al cicle 24, us deixo amb la previsió de la NADA per el criticat David Hattaway. Més bé us deixo una animació de com ha anat retrassant l’arribada del nou cicle, i en la meva opinió, encara ho farà en noves ocasions.

Pot ser el camí cap a un refredament de les temperatures en lloc del escalfament global. Jo pense que els models climàtics, als que dedicaré algun article, subestimen la variable solar. Però no vull ser alarmista perquè desconeixem, certament, com evolucionarà l’activitat solar i la seva influència sobre el clima. Això ho deixe per a alarmistes i sensacionalistes.

This entry was posted on Dissabte, febrer 28th, 2009 at 4:27 am and is filed under Activitat solar. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can skip to the end and leave a response. Pinging is currently not allowed.