Em sembla que he estat igual de sensacionalista que els mitjans de comunicació amb el titular d’aquesta entrada. Perquè és cert que durant el segle XX s’ha produït un escalfament, en concret de 0.6ºC. Però hi ha vida més enllà de les teories calentòlogues (en referència a aquells que proclamen l’arribada d’un escalfament catastròfic, en to alarmista).
Perquè encara que semble mentida, ja fa uns anys que no ens escalfem (el planeta vull dir). I açò s’ha produït tot i que el CO2 ha seguit augmentant.
Ja fa temps que faig seguiment d’algunes de les tantes variables climàtiques, moltes d’elles segurament poc o gens conegudes. En concret segueixo les temperatures, les concentracions de CO2 o l’activitat solar. Les dades les podem trobar a internet, a la fi de l’article enllace amb aquestes webs. A continuació un parell de gràfics, obtesos al representar les dades de temperatura mesurada per satèl·lits i les dades de concentració de CO2 de l’observatori oficial de Mauna Loa.
En primer lloc una representació de l’evolució de les temperatures a nivell global des que hi ha mesuraments per satèl·lits. Les dades pertanyen a la UAH (Universitat d’Alabama) i del RSS (agència privada). Centrant-nos en el gràfic, en primer lloc ens crida l’atenció un pic positiu a l’any 1998, amb una anomalia de 0.9ºC. Es tracta de una anomalia provocada per el fenòmen cíclic El Niño, que aquell any fou molt intens. Però posteriorment, la tendència és en direcció a una estabilització de la temperatura després de un brusc descens en l’anomalia del 1998, i mínimament a un enfredament. Si agregarem una linia de tendència ho comprovariem. Podem comprovar com a 2008 les anomalies han estat per baix de la mitja, fet important que no succeïa en molt de temps. Cal destacar també un enfredament que es pot intuir els anys 1992/1993, un enfredament causat per l’erupció del volcà Pinatubo, que provocà una alliberació de moltes partícules de tamany microscòpic (aerosols) que provoquen un augment en la reflexió de radiació solar i per tant un enfredament.
En segon lloc, una representació de l’evolució de la temperatura global en comparació a l’evolució de la concentració de CO2. Com hem comentat abans, després de l’any 1998 les temperaturas s’estabilitzen després de una brusca baixada, mentre que la concentració de CO2 no sembla seguir la mateixa tendència. I es que el diòxid de carboni ha seguit augmentant la seva presència a l’aire, però açò no s’ha traduït, com ens expliquen, en un augment de la temperatura. Açò ens pot fer pensar primerament que pot ser la relació entre CO2 i temperatures no és tan simple com la pinten. I en segon lloc, que amb tantes mesures i diners invertits per evitar emisions, el CO2 segueix augmentant.
Per últim, vull penjar una imatge molt interessant. Compara, en un gràfic (aquest no és meu), l’evolució que han seguit les temperatures front a les previsions dels models climàtics. Ni tan sols els escenaris menys alarmistes (en groc), i en un termini de uns 10 anys, han acertat, ni molt menys. A mi em sembla que encara els tenen que millorar molt.
En fi, com no em cansaré de repetir, em sembla que existeix massa alarmisme i menys ciència que sensacionalisme en temes de canvi climàtic. A més, com segur ja he dit, el clima és prou més complex que no pas el CO2 i cuatre coses més. De ser així, amb la concentració del diòxid de carboni a l’atmosfera seriem els amos del clima! I açò no és possible.
Les corrents oceàniques, l’activitat solar, El Niño…son molts més els factor que influeixen en el clima i en les temperatures. Més endavant segur que parlem d’ells. Recordeu que podeu fer click a les imatges per veure-les ampliades i a continuació us deixe els enllaços a les fonts de dades, tant de temperatura com de concentració de CO2. El números no menteixen!
Font:
-RSS MSU: http://www.remss.com/data/msu/monthly_time_series/
-UAH MSU: http://vortex.nsstc.uah.edu/data/msu/t2lt/uahncdc.lt
-CO2 Mauna Loa: http://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/
Etiquetes: CO2 i temperatura, models climàtics, Temperatura global