Seguim parlant de “Canvi Climàtic”, i encara me queda corda.

Ja son famoses les prediccions de Al Gore, un polític que sembla que ha trobat en la feina de salvar el món (to irònic), un dels millors negocis que mai ha fet. Fins i tot, amb l’ajuda de l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change), ha estat galardonat amb el premi Nobel, i tot açò sense cap certesa científica!

I és que no han demostrat científicament la seva teoria ni les seves prediccions. S’han basat en crear un consciència ecològica en la gent, del mon desenvolupat clar, jugant amb el remordiment d’haver destroçat el planeta, i creant una necesitat imperiosa en la gent per salvar-lo. I ho han aconseguit amb 4 imatges d’un preciós òs polar ofegant-se en mig del mar o amb la promoció de qualsevol fet que pugui ser adjudicat al “Canvi Climàtic”.Es curiós, ara que ho escric, que en un principi no s’anomenava “Canvi Climàtic”, sinó que es va optar per el nom de “escalfament global”. El que passa es que aquest era un terme molt curt, i van cambiar a un concepte més ampli, el “Canvi Climàtic”, on es pot adjudicar a aquest fenòmen qualsevol cosa, fins i tot podria excusar-me a casa quan suspenc un examen, que ha estat cosa del “Canvi Climàtic” (CC d’aquí endavant). Per explicar aquest escalfament, es va triar el CO2 com a principal causant del desastre que ens ve damunt. Això sense demostrar científicament la relació de la concentració del CO2 al clima. Però serà més endavant quan seguiré rebatint el CC (tal i com ens el venen, sempre amb tocs d’alarmisme), ara vull tirar per una altra banda.

Volia parlar dels òssos polars, bandera de la teoria del CC (té bemols la cosa).La ternura que desperta un animal com aquest quan està ofegant-se ha sigut un dels pilars de la teoria del CC, ciència pura i dura. Resulta que amb el CC els òssos polars estan desapareixent. Per argumentar açò, un grup de científics sota la tutela de Al Gore i l’IPCC acudeixen al ártic, a la bahia de Baffin. Fa un estudi de la població d’òssos polars i ens diuen que estan en retrocés, desapareixen. Pot ser no menteixen, però no ens diuen tota la veritat. I es que de les 20 subpoblacions que hi ha a la bahia de Baffin, solament 2 d’elles decreixen, mentre que la resta o bé estan en equilibri o bé creixen. Es curiós quan te’n adones, resbuncant en internet i comprant llibres, ja que elsmitjans de comunicació d’açò no en diuen res, de que desde els anys setanta, hem passat de una població d’òssos polars de 5000 individus a una de 25000 actualment. I no ha estat ni l’augment ni la disminució de CO2 en l’atmosfera el causant d’aquesta variació, sinó la regulació de la caça. Alguns estudis han calculat que amb el protocol de Kyoto (açò també serà tractat pròximament) es podrien salvar 0.06 òssos per any, mentre que en son 49 els que son morts per per caçadors cada any. Però no us enganyeu, l’enemic es el CO2.



One Response to “Els òssos polars”

  1.   epa 609 certification Says:

    Rattling superb info can be found on blog . “Life without a friend is death without a witness.” by Eugene Benge.

Leave a Reply


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 7 3 ?