Posts Tagged “ICCC”

I aquí no som menys. Espanya en els últims temps s’ha apuntat a totes les iniciatives verdes que s’han presentat. És un tema que ha calat molt fort entre la gent i els governants han tirat pel dret. Fins i tot podem llegir recentment com el líder espiritual del canvi climàtic, Al Gore, destaca el lideratge d’Espanya en matèria d’energies renovables. Però tot te un límit, i s’ha de mantenir un equilibri entre medi ambient i economia, com en tot.

En l’article anterior a aquest, parlàvem de l’ICCC, on alguns dels més importants científics i personalitats crítics amb el canvi climàtic antropogènic, es reuniren en la segona edició d’aquesta trobada, celebrada a New York. Doncs també va haver representació espanyola, on Gabriel Calzada, doctor en Economia i president del Instituto Juan de Mariana, va exposar la situació espanyola en relació al protocol de Kyoto i les energies renovables, com a diagnòstic de les polítiques de la UE. Les seves valoracions van ser negatives, considerant un fracàs les polítiques climàtiques europees, Kyoto inclòs, i la actuació en qüestions de energies renovables a Espanya. Les seves paraules han tingut repercussió internacional, molta més que a nivell nacional, com sempre.

Kyoto, molts diners i benefici imperceptible

Calzada, en referència al protocol de Kyoto, afirmà que es tracta de un programa de racionament de CO2, d’un cost de desenes de milers de milions de dòlars, el benefici del qual seria una reducció de 0.07ºC per al 2050.

Per si no fos prou, durant el cap de setmana de la trobada, els diferents científics van estar d’acord en que la pujada de les temperatures que es notà durant el segle XX es imperceptible des del 1995, tot i les creixents emisions de CO2, cosa que posa en dubte la credibilitat dels models climàtics així com l’acció del home sobre aquest escalfament.

El miracle de les energies renovables a Espanya, insostenible

El doctor Calzada, durant la seva ponència, es va referir al creixement de les energies renovables espanyoles dient que:

“El miracle renovable espanyol es va produir a costa d’ajudes públiques a causa de la ineficiència d’aquestes tecnologies, produint, a més, una bombolla artificial i insostenible”

“Es va tractar d’un procés de redistribució massiu pel que uns pocs van aconseguir enormes sumes de diners i rendibilitats d’entre el 12% i el 20% anual a costa de la classe mitjana i baixa espanyola. A més, el sector solar i eòlic va crear llocs de treball subprime a Espanya. Uns llocs de treball inviables que han costat més llocs de treball dels que ha creat”

“Amb els subsidis atorgats a les ineficients energies renovables per cada treball creat podríem contractar treballadors que no produïssin res i pagar un sou superior al salari mínim durant més de 60 anys. El problema és que aquestesenormes sumes de diners públics, enterrades en l’intent de generar llocs de treball verds, han sortit del consumidor final o d’altres sectors de l’economia en els que es destruïen ocupacions”.

És per això que el president del Instituto Juan de Mariana considera insostenible el model energètic espanyol. Continuà amb les següents paraules:

“Es tracta d’un model energètic insostenible, que s’ha ensorrat després de la impossibilitat d’augmentar exponencialment les ajudes de les que depenia el seu creixement i degut al dèficit tarifari que generava. De fet, en l’actualitat, les empreses renovables acomiaden avui a milers de treballadors a Espanya “

En fi, ja ens ho trobarem d’aquí a uns anys. El ressò que tindran aquestes paraules, jo ja ho imagino.

Font:

http://www.juandemariana.org/nota/3331/fracaso/protocolo/kyoto/espana/suscita/


El Instituto Juan de Mariana es una institución independiente dedicada a la investigación de los asuntos públicos. Con el fin de mantener una independencia plena, el Instituto no acepta subvenciones o ayudas de ningún gobierno o partido político. Su objetivo es convertirse en un punto de referencia en el debate de las ideas y de las políticas públicas con la vista puesta en una sociedad libre. Para conseguirlo nos proponemos estudiar y difundir la naturaleza del mercado. El nombre del Instituto proviene del más prominente pensador de la Escuela de Salamanca, encarcelado a principios del siglo XVII por su oposición a Felipe III.

Etiquetes: , ,

Comments No Comments »

O “cumbre de los negacionistas”, com als mitjans els agrada dir-ho. No els costa gens soltar la parauleta, negacionistes, però a l’hora d’informar sobre el que ocorregué no es donen tanta pressa. Al menys no he llegit ni sentit en cap mitja de comunicació d’aquest país cap article, reportatge o nota que informe sobre el que succeí a New York, on es dugué a terme la reunió. A la fi el que als mitjans els interessa és fer política, vendre i per això ofereixen a la gent el que els agrada. Trist però real.

Intentaré en algunes línies traduir (quasi tota la informació està en anglés) allò que trobe més important i representatiu del que es digué a New York.

A la ICCC van acudir desenes de científics, autoritats en les seves respectives matèries, així com altres personatges coneguts a nivell mundial. Destacà la presència de Vaclav Klaus, president de la República Txeca; Richard S. Lindzen, reconegut físic atmosfèric del MIT; Harrison Schmitt, geòleg, filòsof, senador als EUA i últim astronauta que posà els peus a la lluna; Dr. Roy Spencer, científic important a la UAH; William M. Gray, graduat en geografia i meteorologia, pioner en l’estudi d’huracans; Anthony Watts, meteoròleg dels EUA, propietari del blog Watt’s Up With That. I molts més. Han tractat el tema del canvi climàtic des d’un punt de vista crític, sobre tot amb la relació de l’ésser humà amb el clima.

Roy Spencer al seu blog, ens conta com ha anat la trobada anual, la ICCC. Explica les dues principals objeccions que s’han presentat en contra de la popular hipotesi del canvi climàtic:

-“Que la sensibilitat climàtica és molt més baixa del que les Nacions Unides diu”

-“Que la natura, no els éssers humans, domina el clima”

Segueix explicant que moltes ponències van fer referència al paper del PDO (Pacific Decadal Oscillation) en el forçament radiatiu de la Terra, que explicaria els canvis en les temperatures durant els darrers 100 anys.

Continua escrivint que durant la reunió va haver certa irritació amb el IPCC per el segrest polític de la ciència climàtica i la politització del seu discurs. Comenta que Lindzen, en la seva ponència, va lamentar aquesta situació, així com va advertir que els arguments dels escèptics han de ser elegits amb prudència i no caure en l’error d’utilitzar arguments poc fonamentats científicament.

Roy Spencer es lamenta de la dificultat en trobar finançament per les investigacions centrades en el factor natural com a conductor del clima, així com també lamenta la fomra en que els mitjans de comunicació i l’IPCC ignoren aquests estudis contraris. Explica com d’aquesta forma s’ha perpetuat l’opinió pública des d’un punt de vista de “consens científic”.

Exposa també que es va tractar el tema central des del punt de vista econòmic, posant en dubte la viabilitat i utilitat de les mesures preses. A més, de les recents enquestes s’extrau que els estatunidencs cada cop pensen que hi ha certa exageració en temes de canvi climàtic, tot i que l’opinió general és de una creença que l’escalfament global és real. L’empresa que duu a terme aquestes enquestes afirma que els americans pensen aixi excepte els que es reuniren a New York per desmenti el escalfament global. I conclou, Roy Spencer, amb aquestes paraules:

“Açò contribueix a perpetuar el mite de què els escèptics no creiem en el canvi climàtic, quan per descomptat, ho fem. El clima està canviant tot el temps. De fet, la investigació sobre les fonts naturals del canvi climàtic s’han estat publicant a les revistes científiques molt abans de que els extremistes mediambientals i els polítics segrestaren aquest tema per tal de conseguir els seus objectius polítics. Equiparar “l’escalfament global” a “l’escalfament global provocat per l’home” mostra l’èxit de l’IPCC i activistes com Al Gore en les seves campanyes de desinformació”

Recordeu que podeu veure l’original, amb alguna informació més, aquí.

De les paraules de Klaus, president de la República Txeca, el més interessant que extraiem ésque advertia en el seu discurs, que les “antigues” tecnologies s’anaven a abandonar abans de que disposarem d’unes modernes. A més, afirmà que els països pobres s’estaven veient afectats per l’encariment de l’energia que provoquen les polítiques climàtiques europees, quan el que necesiten per desenvolupar-se és just el contrari, energia barata.

Vaclav Klaus acabà amb aquestes paraules, pot ser una mica extremistes, sobre tot en les formes:

“Els ecologistes no volen controlar el clima, ens volen controlar a nosaltres i la nostra societat, per la qual cosa es fa necessari que la resta de la societat salvem el planeta del moviment ecologista”
Etiquetes:

Comments No Comments »