Archive for the “Canvi climàtic” Category

Un dels pilars sobre el que es sosté la hipòtesi climàtica secundada pel premi Nobel (uf) Al Gore és la modelització de les tempratures, que arriben a marcar un augment de varios graus centígrads per als pròxims anys. Però vist que de moment els resultats no són del tot satisfactoris -recordem que els últims 10 anys no ens hem calentat- hi ha gent que es fa preguntes, i m’he trobat amb aquest gràfic, el qual podeu ampliar fent-li un click.

Com podreu comprovar, es tracta de una comparació dels diferents estudis que s’han fet sobre el temps de residència del CO2 a l’atmosfera. És curiós que tots els estudis coincideixen en que aquest temps de residència volta la xifra de 10 anys, mentre que l’IPCC asegura que és un valor deu vegades major…al voltant de 100 anys. Segurament, amb l’intenció de fer quadrar els seus models per a que el resultat siga realment alarmant.

I tampoc és que faça falta un gràfic com aquest per adonar-se’n que alguna cosa va mal. Ja fa 10 anys que no experimentem cap augment de temperatura, en tot cas una lleugera davallada. I açò ha ocorregut mentre el CO2 segueix incrementant-se, al mateix ritme.

Us deixe, per acabar, una imatge amb la comparació de les prediccions dels models i el que realment ha ocorregut.

Font: Jennifer Marohasy blog

Etiquetes: , ,

Comments 851 Comments »

Després de l’aturada estiuenca del blog, torna l’activitat a VilMeteo amb informació que està d’actualitat, l’estat de l’àrtic.

No és difícil trobar-se a la premsa espanyola amb notícies que al·ludeixen a la desaparició total del gel de l’àrtic en un futur no molt llunyà. De fet l’altre dia, mentre mirava la Sexta, quedava bocabadat amb l’informació que donaven, informació que la major part dels televidents no podrà/voldrà contrastar. I és que dubte que la major part dels mitjans de comunicació coneguen la variació anual que sofreix l’àrtic, guanyant gel en hivern i perdent-lo en estiu.

Però bé, el que no veig per la tele ni als diaris nacionals, és informació de l’estat actual del gel a l’àrtic. Poc haureu sentit que a dia de avui hi ha un 25% més d’extensió de la banquisa ártica que fa 2 anys. O que per segon any consecutiu el mínim estival és més extens que anys anteriors. Però bé, la gràfica que habitualment seguim, i no hi ha més paraules:

Comments 2.060 Comments »

El que no sé és com els algorians (seguidors de Al-Gore) no han proposat encara eliminar-los.

Avui he llegit un article publicat a una interessant web/blog, I Love Carbon Dioxide, que espere que no llegeixen els més extremistes (pel bé dels tèrmits). Explica entre d’altres coses que els tèrmits emiteixen, o més bé emitien l’any 1982, 10 vegades la quantitat de CO2 que totes les indústries i els automòbils del planeta, tal com la revista Science publicà en el seu número de (Nov. 5, 1982). Considerant que les emissions antropogèniques han augmentat el 50% des d’aquella data, és segur que les emissions d’aquests isòpters segueix sent major a l’aportació humana.

De fet el 97% de les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera son d’origen natural. Això ens deixa als humans en un trist 3%. Si és que som insignificants, per més que ens pensem que podem dominar el clima.

I a part dels tèrmits, alguns exemples més de altres emissors de CO2. Per exemple els aiguamolls emiteixen més CO2 que totes les activitats humanes juntes, els mateixos aiguamolls que protegim (contradictori, però beneïdes contradiccions aquestes).  O els volcans, que superen en centenars les emissions humanes. I la més important de totes les fonts emissores de CO2, l’oceà Pacífic. D’aquest mode, l’aportació humana és pràcticament despreciable.

Per acabar, una frase que me pareix descriptiva de tot aquest espectacle que s’ha montat al voltant del clima. La frase és extreta en el context del que estem parlant:

“A no ser que anunciem desastres, ningú ens farà cas”

Trist però cert. De fet, l’alarmisme que s’ha creat al voltant d’una pujada de 0.6ºC en 100 anys no és per res coherent, si tenim en compte que per exemple 2007 va tindré una caiguda de les temperatures de 0.7 ºC en un sol any. Sols l’alarmisme, anunciant catàstrofes ha pogut fer que el circ continue.

http://ilovecarbondioxide.com/2009/04/termites-emit-ten-times-more-co2-than.html

Etiquetes: , ,

Comments 3.070 Comments »

De segur que ningun mitjà de comunicació informa de com es troben avui els pols, més que res perquè no se’n pot traure alarmisme per cap lloc. Bé, segur que troben la manera.

El cas es que l’extensió de gel a ambdós pols es troba en uns valors molt propers a la mitja o inclús per sobre. En el cas de l’Àrtic, l’extensió de gel marí supera el valor mesurat per aquestes dates en els últims anys. Una gràfica val més que mil paraules:

Com podem veure, del període 2002-2009 representat en aquesta gràfica d’un organisme japonés, és justament aquest any, 2009, l’any que l’extensió del gel a l’Àrtic és major. S’haurà de veure l’evolució i on es queda el mínim, però dubte molt que el mínim d’aquest estiu sigui inferior al de l’any passat, i molt menys el de l’any 2007, mínim històric absolut.

Click per ampliar l’imatge.

Si ens en anem a l’hemisferi sud, les coses es troben encara millor. Per més plataformes de Wilkins que els mitjans de comunicació s’encabotin en enfonsar.

Perquè si veiem la gràfica, es distingeixen dues variables representades: l’extensió del gel a l’Antàrtida i l’anomalia d’aquesta extensió respecte de la mitja. Doncs bé, el més representatiu es veure la anomalia, i està ben clar. Actualment hi ha una anomalia positiva de més de 1 milió de km2. Per fer-nos una idea, unes 3 vegades la superficie d’Espanya.

Click per ampliar l’imatge.

I pegant una ullada a nivell global, considerant en conjunt el gel de tot el planeta, aquest és el resultat: anomalia positiva. Coses del escalfament, segur.

Etiquetes: , ,

Comments 2.319 Comments »

I és que el Sol es resisteix a despertar. Ha entrar en un període anormalment llarg d’inactivitat i no hi ha qui el desperti. Ja parlàrem en aquest article sobre l’activitat solar, útil si se és nou en aquestos temes per tal de comprendre de que parlem.

Si 2008 va ser un any sabàtic per el nostre astre rei, aquest 2009 no vol ser menys. Perquè en 2008 la absència de taques solars va ser una contant, ja que en 266 dies dels 366 dies que va tenir el passat any, el Sol presentà un aspecte totalment net de taques solars, significat de la baixa activitat. Això significa un 73 % dels dies sense “sunspots”.

I 2009 ha començat amb ganes, més bé sense ganes de activar-se. Dels 92 dies de 2009, 80 d’ells han estat sense la presència de taques al Sol, que percentualment seria un 87% de dies amb el Sol amb la cara ben neta.

I tot açò no fa més que allargar el profund mínim solar que vivim als nostres dies. Com ja comentarem en l’article anteriorment citat, el Sol segueix una dinàmica de cicles de duració d’uns 10.5 anys. A cada canvi de cicle, es passa per un mínim, on l’activitat es la més baixa. El cas és que entre novembre de 2006 i gener de 2007 deuria haver entrat el nou cicle solar, el cicle 24, però d’això res de res. A dia 3 d’abril de 2009, 2 anys i 3 mesos més tard del previst, el Sol segueix sense activitat i sense haver canviat de cicle. En la gràfica de la dreta podem veure una comparativa dels anys amb major nombre de dies sense “sunspots” o taques solars, on 2008 és segon sols superat per 1913, on va a haver un mínim important. 2007 també es present.

David Hattaway, expert de la NASA (molt criticat per les seves errades continues en la predicció de l’entrada de ¡l cicle 24), comenta que “aquest és el Sol més inactiu que hem vist en almenys un segle”.

Cal sumar a aquestes dades de taques solars, alguns rècord assolits en 2008:

-Mínim de la pressió de vent solar dels últims 50 anys.

-Mínim de la irradiació solar dels últims 12 anys.

-Mínim en les emissions d’ones “radio” del sol dels últims 55 anys.

El mateix Hattaway explica que des dels anys 50, quan començà “l’era espacial”, haviem tingut un Sol molt actiu. Cal recordar que el Sol afecta al nostre clima, i que pot ser s’ha infravalorat la seva influència en la pujada de temperatures dels últims anys (fins 1998, on comencen a baixar). No oblidem que períodes de baixa activitat solar van anar seguits de disminucions molt importants de la temperatura, en alguns casos fins a 2ºC. Veurem com continua aquest mínim i quins efectes té. Per sort, per primera vegada podrem observar i estudiar en condicions un mínim solar. A veures si serveis per traure conclusions.

Font: Nasa

Etiquetes: , , ,

Comments 172 Comments »

Encara que els mitjans de comunicació sols hi vegen calor, l’extensió de gel marítim antàrtic creix per moments. Però les últimes notícies referents al continent de gel no parlen precisament d’açò, de fet ni ho comenten. Sols s’ha parlat, en els últims temps, de la “darrera victima del Canvi Climàtic”, la plataforma de Wilkins.

En primer lloc, sembla ser que aquesta informació no és correcta, tot i que cap mitjà de comunicació nacional ha rectificat. Sols aquí han informat, els demés com si ploguera. Per si fòra poc, els alarmistes de sempre ja parlaven de la pujada del nivell del mar que podria provocar. Per enèsima vegada, el gel que està flotant a l’aigua, per més que es fonga, no pot fer pujar el nivell del mar. Proveu-ho a casa, catastrofistes. Feu-vos un cubata, amb gels i ben ple. Ara el deixeu una estona, fins que es desfaça el gel i a veure si ha vessat o no. Tindreu un cubata aigualit però igual de ple que abans.

Però bé, no volia parlar d’això. Volia comentar un parell de gràfics, que son bastant clars. En primer lloc, una representació de l’evolució de l’extensió del gel marítim a l’Antàrtida. Resultat: anomalia positiva, o el que és el mateix, més gel que la mitja.

En segon lloc, una altra representació, en aquest cas del conjunt de l’extensió coberta de gel marítim al món. Interessant que en el global també estem molt prop de la mitja de mesures realitzades des del 1979, moment en que els satèl·lits van permetre mesurar de forma homogènia moltes de les variables climàtiques que s’estudien en l’actualitat. Podeu veure l’imatge a continuació, recordeu que si cliqueu sobre les imatges les podreu veure a tamany real.

Per acabar, una vista de les temperatures que actualment podem trobar a l’Antàrtida, on l’estiu ja ha acabat. Com per anar en maniga curta, coses de l’escalfament.

Les temperatures de l’Antàrtida, i molts més llocs, podeu trobar-les aquí:

http://www.ogimet.com

Etiquetes: ,

Comments 1.040 Comments »

I aquí no som menys. Espanya en els últims temps s’ha apuntat a totes les iniciatives verdes que s’han presentat. És un tema que ha calat molt fort entre la gent i els governants han tirat pel dret. Fins i tot podem llegir recentment com el líder espiritual del canvi climàtic, Al Gore, destaca el lideratge d’Espanya en matèria d’energies renovables. Però tot te un límit, i s’ha de mantenir un equilibri entre medi ambient i economia, com en tot.

En l’article anterior a aquest, parlàvem de l’ICCC, on alguns dels més importants científics i personalitats crítics amb el canvi climàtic antropogènic, es reuniren en la segona edició d’aquesta trobada, celebrada a New York. Doncs també va haver representació espanyola, on Gabriel Calzada, doctor en Economia i president del Instituto Juan de Mariana, va exposar la situació espanyola en relació al protocol de Kyoto i les energies renovables, com a diagnòstic de les polítiques de la UE. Les seves valoracions van ser negatives, considerant un fracàs les polítiques climàtiques europees, Kyoto inclòs, i la actuació en qüestions de energies renovables a Espanya. Les seves paraules han tingut repercussió internacional, molta més que a nivell nacional, com sempre.

Kyoto, molts diners i benefici imperceptible

Calzada, en referència al protocol de Kyoto, afirmà que es tracta de un programa de racionament de CO2, d’un cost de desenes de milers de milions de dòlars, el benefici del qual seria una reducció de 0.07ºC per al 2050.

Per si no fos prou, durant el cap de setmana de la trobada, els diferents científics van estar d’acord en que la pujada de les temperatures que es notà durant el segle XX es imperceptible des del 1995, tot i les creixents emisions de CO2, cosa que posa en dubte la credibilitat dels models climàtics així com l’acció del home sobre aquest escalfament.

El miracle de les energies renovables a Espanya, insostenible

El doctor Calzada, durant la seva ponència, es va referir al creixement de les energies renovables espanyoles dient que:

“El miracle renovable espanyol es va produir a costa d’ajudes públiques a causa de la ineficiència d’aquestes tecnologies, produint, a més, una bombolla artificial i insostenible”

“Es va tractar d’un procés de redistribució massiu pel que uns pocs van aconseguir enormes sumes de diners i rendibilitats d’entre el 12% i el 20% anual a costa de la classe mitjana i baixa espanyola. A més, el sector solar i eòlic va crear llocs de treball subprime a Espanya. Uns llocs de treball inviables que han costat més llocs de treball dels que ha creat”

“Amb els subsidis atorgats a les ineficients energies renovables per cada treball creat podríem contractar treballadors que no produïssin res i pagar un sou superior al salari mínim durant més de 60 anys. El problema és que aquestesenormes sumes de diners públics, enterrades en l’intent de generar llocs de treball verds, han sortit del consumidor final o d’altres sectors de l’economia en els que es destruïen ocupacions”.

És per això que el president del Instituto Juan de Mariana considera insostenible el model energètic espanyol. Continuà amb les següents paraules:

“Es tracta d’un model energètic insostenible, que s’ha ensorrat després de la impossibilitat d’augmentar exponencialment les ajudes de les que depenia el seu creixement i degut al dèficit tarifari que generava. De fet, en l’actualitat, les empreses renovables acomiaden avui a milers de treballadors a Espanya “

En fi, ja ens ho trobarem d’aquí a uns anys. El ressò que tindran aquestes paraules, jo ja ho imagino.

Font:

http://www.juandemariana.org/nota/3331/fracaso/protocolo/kyoto/espana/suscita/


El Instituto Juan de Mariana es una institución independiente dedicada a la investigación de los asuntos públicos. Con el fin de mantener una independencia plena, el Instituto no acepta subvenciones o ayudas de ningún gobierno o partido político. Su objetivo es convertirse en un punto de referencia en el debate de las ideas y de las políticas públicas con la vista puesta en una sociedad libre. Para conseguirlo nos proponemos estudiar y difundir la naturaleza del mercado. El nombre del Instituto proviene del más prominente pensador de la Escuela de Salamanca, encarcelado a principios del siglo XVII por su oposición a Felipe III.

Etiquetes: , ,

Comments 2.285 Comments »

O “cumbre de los negacionistas”, com als mitjans els agrada dir-ho. No els costa gens soltar la parauleta, negacionistes, però a l’hora d’informar sobre el que ocorregué no es donen tanta pressa. Al menys no he llegit ni sentit en cap mitja de comunicació d’aquest país cap article, reportatge o nota que informe sobre el que succeí a New York, on es dugué a terme la reunió. A la fi el que als mitjans els interessa és fer política, vendre i per això ofereixen a la gent el que els agrada. Trist però real.

Intentaré en algunes línies traduir (quasi tota la informació està en anglés) allò que trobe més important i representatiu del que es digué a New York.

A la ICCC van acudir desenes de científics, autoritats en les seves respectives matèries, així com altres personatges coneguts a nivell mundial. Destacà la presència de Vaclav Klaus, president de la República Txeca; Richard S. Lindzen, reconegut físic atmosfèric del MIT; Harrison Schmitt, geòleg, filòsof, senador als EUA i últim astronauta que posà els peus a la lluna; Dr. Roy Spencer, científic important a la UAH; William M. Gray, graduat en geografia i meteorologia, pioner en l’estudi d’huracans; Anthony Watts, meteoròleg dels EUA, propietari del blog Watt’s Up With That. I molts més. Han tractat el tema del canvi climàtic des d’un punt de vista crític, sobre tot amb la relació de l’ésser humà amb el clima.

Roy Spencer al seu blog, ens conta com ha anat la trobada anual, la ICCC. Explica les dues principals objeccions que s’han presentat en contra de la popular hipotesi del canvi climàtic:

-”Que la sensibilitat climàtica és molt més baixa del que les Nacions Unides diu”

-”Que la natura, no els éssers humans, domina el clima”

Segueix explicant que moltes ponències van fer referència al paper del PDO (Pacific Decadal Oscillation) en el forçament radiatiu de la Terra, que explicaria els canvis en les temperatures durant els darrers 100 anys.

Continua escrivint que durant la reunió va haver certa irritació amb el IPCC per el segrest polític de la ciència climàtica i la politització del seu discurs. Comenta que Lindzen, en la seva ponència, va lamentar aquesta situació, així com va advertir que els arguments dels escèptics han de ser elegits amb prudència i no caure en l’error d’utilitzar arguments poc fonamentats científicament.

Roy Spencer es lamenta de la dificultat en trobar finançament per les investigacions centrades en el factor natural com a conductor del clima, així com també lamenta la fomra en que els mitjans de comunicació i l’IPCC ignoren aquests estudis contraris. Explica com d’aquesta forma s’ha perpetuat l’opinió pública des d’un punt de vista de “consens científic”.

Exposa també que es va tractar el tema central des del punt de vista econòmic, posant en dubte la viabilitat i utilitat de les mesures preses. A més, de les recents enquestes s’extrau que els estatunidencs cada cop pensen que hi ha certa exageració en temes de canvi climàtic, tot i que l’opinió general és de una creença que l’escalfament global és real. L’empresa que duu a terme aquestes enquestes afirma que els americans pensen aixi excepte els que es reuniren a New York per desmenti el escalfament global. I conclou, Roy Spencer, amb aquestes paraules:

“Açò contribueix a perpetuar el mite de què els escèptics no creiem en el canvi climàtic, quan per descomptat, ho fem. El clima està canviant tot el temps. De fet, la investigació sobre les fonts naturals del canvi climàtic s’han estat publicant a les revistes científiques molt abans de que els extremistes mediambientals i els polítics segrestaren aquest tema per tal de conseguir els seus objectius polítics. Equiparar “l’escalfament global” a “l’escalfament global provocat per l’home” mostra l’èxit de l’IPCC i activistes com Al Gore en les seves campanyes de desinformació”

Recordeu que podeu veure l’original, amb alguna informació més, aquí.

De les paraules de Klaus, president de la República Txeca, el més interessant que extraiem ésque advertia en el seu discurs, que les “antigues” tecnologies s’anaven a abandonar abans de que disposarem d’unes modernes. A més, afirmà que els països pobres s’estaven veient afectats per l’encariment de l’energia que provoquen les polítiques climàtiques europees, quan el que necesiten per desenvolupar-se és just el contrari, energia barata.

Vaclav Klaus acabà amb aquestes paraules, pot ser una mica extremistes, sobre tot en les formes:

“Els ecologistes no volen controlar el clima, ens volen controlar a nosaltres i la nostra societat, per la qual cosa es fa necessari que la resta de la societat salvem el planeta del moviment ecologista”

Etiquetes:

Comments No Comments »

És clar que paral·lels a la hipotesi del canvi climàtic han aparegut certs temors irracionals, sense cap fonament ni sentit. És el què té l’alarmisme, i en aquest tema, no anava a ser menys.

El temor més absurd que trobe és la por que alguns tenen a què la major presència de CO2 a l’atmosfera ens deixe sense oxígen. Totalment absurd, si tenim en compte que a l’atmosfera tenim un 21% d’oxígen, mentre que el CO2 representa el 0.04% (o 380 ppm, més concretament). Si convertim l’oxígen a ppm (parts per milió), tenim 21.000 ppm d’oxígen. En els ultims 100 anys el CO2 ha augmentat uns 100 ppm. Quantitat despreciable front als 21.000 ppm de l’oxígen. Així que no cal patir, l’oxígen seguirà present. A l’imatge podem comprovar la composició atmosfèrica. Com a exemple, faig referància a l’article escrit en aquest blog, “Menos es mejor”

Un altre cas d’aquest pànic és creure que l’augment de les temperatures significarà un augment en la freqüència i capacitat destructiva del fenòmens severs com els huracans. Sembla que algú ha utilitzat les dades de destrucció i mortaldat dels últims episodis huracanat més famosos, cas de Katrina o Ike, per exemple. L’IPCC ràpidament s’agafà a un nou clau ardent i s’adjudicà una nova prova, prova que en 2008 van tenir que desmentir, doncs els seus propis models els contradeien. Però aquest temor ha seguit present a la societat. Per si fòra poc, aquí podem veure l’evolució de l’activitat dels huracans als últims anys. Fa pànic eh!

Podem continuar amb un temor molt sentimental, i és la desaparició dels òssos polars. Ja ho vam comentar en l’article “Els òssos polars”, la població d’òssos polars ha augmentat o s’ha mantés estable els últims anys, però es deu al control en la caça d’aquests animals.

El nivell del mar també és un tema recurrent per posar por al cos de la gent. Al Gore no dubta ni un moment en traure imatges desoladores, allà per el 2100, de moltes ciutats al món arrasades per la mar degut a la pujada de 6 metres en el seu nivell. Aquest sis metres els obté de fondre tota Groenlandia. Clar, així jo puc fer un documental encara més catastròfic on la mar pujaria 50 metres al fondres tota l’Antàrtida, posats a inventar. I es que el mateix IPCC calcula per l’any 2100 un augment de 29 centímetres. Aquest augment no deuria ser un greu problema si tenim en compte que des de 1860 el mar ha pujat aquestos mateixos 29 centímetres, i ens hem sabut adapatar, guanyant inclús terreny a la mar. Però Al Gore, en el seu documental, multiplica per 20 la xifra de l’IPCC, aconseguiex crear una por en la societat, i de passada guanya uns quants premis (Novel, Príncep d’Astúries…) i unes quantes peles.

I segur que podria continuar, però ja ho tenim bé. El més fàcil és utilitzar la por per tal de que es prioritze sobre un dels molts problemes que tenim entre mans. Això considerant que el “canvi climàtic”, tal i com el descriuen, sigui realment un problema. No és la primera vegada que s’utilitza l’alarmisme, ni serà l’última. A que ja no recordem la famosa grip aviar? Doncs va haver un moment en què era el pitjor de tots els mals del planeta.

Etiquetes: , , , ,

Comments 740 Comments »

Ja fa temps, fa gairebé un any, em va sobtar una noticia publicada a El Pais. La noticia, titulada com “La justicia veta una estación de esquí al ser inviable con el cambio de clima”, parla de una sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Castilla y León que per primera vegada reconeix i utilitza com a prova el canvi climàtic. Argumenten que el canvi climàtic farà inviable econòmicament l’estació d’esquí de San Glorio, que ha quedat com a projecte.

Però la pasada tardor i el present hivern no s’han caracteritzat precisament ni per temperatures altes ni per escassetat de neu.  I així ho veiem clar en un informe publicat per la Confederació Hidrogràfica del Ebre. En la gràfica queda clar que de neu anem bé. Però molt bé, ja que doblem la cuantitat de neu respecte al promig dels últims 5 anys. Supose que l’explicació algú la trobarà en el canvi climàtic, i mentre es va fent justícia amb hipotesis sense demostrar com a proves. Així ens va.

Font: http://www.chebro.es/variables/NIEVE.pdf

Etiquetes: ,

Comments 1.160 Comments »

La Terra funciona com un sitema tancat, on sols es produeixen intercanvis d’energia entre ella i la resta de l’univers. I es que l’única font energètica del nostre planeta no és ni més ni menys que el Sol. Un astre que per força ha de tenir una important incidència sobre la dinàmica del nostre planeta, tot i que s’infravalora a sovint. per tnt una variació en l’activitat solar ha d’influir sobre la radiació terrestre i desencadenar canvis al clima.

La forma més utilitzada per mesurar d’algun mode l’activitat solar és mitjançant l’observació i recompte de “taques solars”, o com s’anomenen a nivell internacional, sunspots. Com major siga el nombre de taques visibles sobre la superfície del Sol, major serà l’activitat solar. Cada dia diferents observatoris al món anoten les taques observades, i posteriorment son, principalment, 2 agències les que verifiquen les observacions i validen les dades. Parle de del NOAA i el SIDC. Per tal de quantificar els “sunspots” exiteix el “sunspot number”, un algoritme que cuantifica l’activitat solar, per dir-ho d’algun mode.

L’aparició de les taques varia amb el temps. Segueixen un patró cíclic, anomenats els cicles solars, d’una duració aproximada de 10.5 anys, on als extrems del cicle les taques son molt poques o nules i a l’ecuador del cicle el “sunspot number” adopta valors elevats, del ordre de la centena.

Posem un exemple d’una observació solar, una amb taques i l’altra sense elles. Dir que la imatge del Sol sense taques correspon al dia d’avui. Feu click sobre l’imatge per veure-la més detalladament.


Bé, doncs amb açò hem fet una petita introducció en la que segur m’he deixat alguna cosa, però allò bàsic ha quedat explicat. Ara passem a analitzar la situació que ens afecta.

(more…)

Etiquetes: , , ,

Comments 2.021 Comments »

Em sembla que he estat igual de sensacionalista que els mitjans de comunicació amb el titular d’aquesta entrada. Perquè és cert que durant el segle XX s’ha produït un escalfament, en concret de 0.6ºC. Però hi ha vida més enllà de les teories calentòlogues (en referència a aquells que proclamen l’arribada d’un escalfament catastròfic, en to alarmista).

Perquè encara que semble mentida, ja fa uns anys que no ens escalfem (el planeta vull dir). I açò s’ha produït tot i que el CO2 ha seguit augmentant.

Ja fa temps que faig seguiment d’algunes de les tantes variables climàtiques, moltes d’elles segurament poc o gens conegudes. En concret segueixo les temperatures, les concentracions de CO2 o l’activitat solar. Les dades les podem trobar a internet, a la fi de l’article enllace amb aquestes webs. A continuació un parell de gràfics, obtesos al representar les dades de temperatura mesurada per satèl·lits i les dades de concentració de CO2 de l’observatori oficial de Mauna Loa.

En primer lloc una representació de l’evolució de les temperatures a nivell global des que hi ha mesuraments per satèl·lits. Les dades pertanyen a la UAH (Universitat d’Alabama) i del RSS (agència privada). Centrant-nos en el gràfic, en primer lloc ens crida l’atenció un pic positiu a l’any 1998, amb una anomalia de 0.9ºC. Es tracta de una anomalia provocada per el fenòmen cíclic El Niño, que aquell any fou molt intens. Però posteriorment, la tendència és en direcció a una estabilització de la temperatura després de un brusc descens en l’anomalia del 1998, i mínimament a un enfredament. Si agregarem una linia de tendència ho comprovariem. Podem comprovar com a 2008 les anomalies han estat per baix de la mitja, fet important que no succeïa en molt de temps. Cal destacar també un enfredament que es pot intuir  els anys 1992/1993, un enfredament causat per l’erupció del volcà Pinatubo, que provocà una alliberació de moltes partícules de tamany microscòpic (aerosols) que provoquen un augment en la reflexió de radiació solar i per tant un enfredament.

(more…)

Etiquetes: , ,

Comments 1.986 Comments »

Avui veient la TV, durant la publicitat, me’n adone de 2 coses (bé, dos coses que venen al tema): que el canvi climàtic ven molt i que el desconeixement sobre aquest és enorme. I amb aquest desconeixement es segueix sustentant la teoria climàtica i la consciència social associada.Anunci Fiat

Parle, en primer lloc, d’un anunci nou de Fiat. Amb el seu eslogan, “Menos es mejor”, tenen la magnífica idea de dir que quant menys és la quantitat de CO2 emesa, major serà la quantitat de oxígen. Es clar, ara el CO2 fagocita el O2, pot ser açò també siga cosa del canvi climàtic. I el cas és que tot açò ven, i la gent, amb el nou fals ecologisme que ha crescut, es creu allò que li posen a la TV, encara que, com en aquest cas, siguen més mentides.

Per que quede clar, la presència d’oxígen a l’atmosfera no depén de la concentració dels altres gasos habituals d’aquesta, com poden ser el CO2, nitrogen, argó, etc. En tot cas, quan nosaltres respirem si que restem la quantitat d’oxígen en favor del CO2. No per això hem de deixar de respirar. És més, el CO2 es necessari per les plantes per dur a terme la fotosíntesi, que convertirà en oxígen el CO2, a més de convertir la matèria inorgànica en orgànica, i d’aquest mode utilitzable per l’home. Però bé, comprem un Fiat que salvarem el món.

Per una altra banda, ara que parlem de plantes, recorde haver llegit un altre anunci d’aquests absurds. Es tracta d’un nou model de telèfon de la marca coreana Samsung, un nou model ecològic, diuen. Incorpora funcions com la recàrrega solar, o la seva construcció realitzada amb plàstics reciclats. Açò està tot bé, però arribem al que m’ha cridat més l’atenció. Anunci Samsung

El nou mòvil incorpora un podòmetre, que contant els pasos que fem, calcula els arbres que hem salvat en funció del CO2 que hem deixat d’emetre amb el cotxe. Perquè com ja sabem, el CO2 és el pitjor dels enemics dels arbres. No?

Font:

http://www.xataka.com/moviles/samsung-blue-earth-telefono-movil-tactil-y-solar

Comments No Comments »

Moltes vegades que sentim parlar de CC, sentim que nomenen el retrocés dels glaciars com una evidència de que el calentament global es un fet. Té la seva lògica, doncs un augment de temperatures es converteix directament en una major fusió de neu i gel. Tot i que és molt important també el canvi en  el règim de precipitacions (quan es produeixen més precipitacions, en estiu, hivern…), ja que no es el mateix que ploga sobre gel que precipite en forma de neu. Però anem a analitzar el tema per una altra via.

Trobem a la red milers de pàgines amb fotos del evident retrocés d’alguns glaciars. Els que estàn creixent, que son menys però existeixen, no son tan fotografiats. Bé, relacionen aquest retrocés amb l’ascens de temperatures impulsat per l’augment de concentració de CO2. Però si coneixem una mica l’historia climàtica del nostre planeta ens podem adonar de unes quantes coses. (more…)

Comments 2.370 Comments »

Encara que soc bastant escèptic amb les teories catastròfiques sobre el CC, en algun moment m’ha donat per pensar que es el que ocorreria en el cas de que es cumpliren els pronòstics calentòlegs.

En primer lloc parlaré de les onades de fred i calor. En el cas de que es produeixi el calentament que l’IPCC pronostica, disminuirien les morts per fred, que avui en dia multipliquen diverses vegades a les produïdes per la calor. De fet, a Europa moren anualment unes 200.000 persones per excés de calor. Per contra, gairebé un milió i mig (1.480.000 persones) moren cada any per excés de fred, tot això segons estimacions de l’OMS. Curiós, són 7 vegades més, i es calcula que amb un augment de la temperatura, 1,4 milions de persones es salvarien anualment, xifra a la qual s’ha afegit les persones que es salvarien en haver menys fallades cardiovasculars (que són més freqüents amb el fred que amb la calor). (more…)

Comments 744 Comments »