Archive for octubre, 2009

En aquesta segona entrada de la saga “Per què ser escèptic?” vaig a fer una reflexió prou curta, però pense que no menys interessant.

Resulta que la temperatura ha augmentat a causa de l’augment en la concentració de CO2 en els últims anys. En concret, un augment de 0.6ºC en el s.XX.

Llavors, jo em faig una pregunta. Si la previsió és que el CO2 segueixi el seu ritme d’augment a l’atmosfera al mateix ritme que en el s.XX, i a més coneixem el comportament logarítmic de la retenció d’energia del CO2 front a la seva concentració a l’atmosfera, què és el que ha canviat per a que els pronòstics apunten a un augment de 3ºC per a 2070?

És a dir, quin és el nou factor, que a més no ens expliquen, que fa què en les mateixes condicions que al s.XX, la temperatura augmente del ordre de 6 vegades més en el futur? I amb l’agravant de què la relació entre energia que reté la molècula de CO2 amb el augment de la seva concentració es de comportament logarítmic, és a dir, que amb l’augment de la concentració de CO2, el poder de retenció disminuirà amb cada unitat que augmente la concentració. Exemple:

-Per a augmentar en una unitat la retenció de energía, necesitem X augment de la concentració. Per augmentar la següent unitat de retenció, necesitarem que el augment de concentració siga el doble que la primera vegada. I així succesivament.

En fi, coses que se m’escapen

Etiquetes: ,

Comments 45 Comments »

Ara que acabem de viure un episodi de gota freda, i un cop explica’t el fenòmen en sí en un article anterior, la curiositat m’ha portat a buscar informació sobre altres episodis que han ocorregut a la nostra zona.

Començaré una sèrie d’articles amb, pot ser, l’episodi més emblemàtic aquí a Vila-real, es tracta de l’episodi succeït a l’octubre de l’any 1922. Si heu passat alguna vegada per el “camí botànic”, que bordeja el riu Millars desde l’ermitori de la mare de Déu de Gràcia fins a el pont de Santa Quitèria, segur que heu vist el famós taulellet que assenyala fins on arribà l’aigua en aquella ocasió. Si no ho heu vist segur que algú us en ha parlat, i sinó podeu llegir l’article per començar a coneixer aquell episodi. Si heu vist fins on arribà el nivell del riu, us fareu una idea de la barbaritat d’aigua que degué caure en aquella ocasió.

No és fàcil trobar informació d’aquells anys, de fet aquest article l’escric amb la idea que algú podrà aportar nova informació, gràfica o escrita, de l’episodi que tractem.

Bé, cal fer certes puntualitzacions al voltant del medi físic d’aquells anys. És important saber que per aquells dies, no existia ni el embassament del Sitjar (data de 1960), així com tampoc s’havia construït encara el d’Arenós (1980). El que recent s’estrenava era el de Maria Cristina, a l’Alcora, que emmagatzema aigües provinents de la rambla de la Viuda. Per tant, la major part d’aigua que precipitava dins dels 4.028 km2 de la conca de drenatge del riu Millars baixaven en busca del mar sense obstacle algun, sense cap tipus de regulació. Sols el embassament de Maria Cristina frenava una mica la força de les aigües abans d’arribar a Vila-real, en aquest cas procedents de la rambla de la Viuda.

Un cop situats, començaré amb l’informació que he pogut recopilar per internet.

Els fets es situen el 16 d’octubre de 1922. Com és normal per l’època, una gota freda afecta a la façana mediterrània. Durant la matinada es van donar precipitacions, no de massa duració però sí de molta intensitat. Els textos dieun que la major part de la precipitació es concentrà en poques hores durant la matinada. L’única dada que he trobat fa referència a l’acumulat per aquest dia 16 a Zucaina, a la capçalera del riu Millars (o de la rambla de la Viuda). Es van acumular 319 mm el dia 16 d’cotubre de 1922, i es va concentrar la major part en poques hores. És important el fet que les intenses plujes arribaren fins ben endins de la provincia, en la zona de la capçalera del Millars, de manera que el volum d’aigua que acaba al riu és molt major.

Una de les localitats més afectades fou l’Alcora, quedant enterrat entre terra, roques i vegetació arrancada. A més, el viaducte que databa de 200 anys, fou destrïut. De la mateixa manera, molts bancals van veure com desapareixien els taronjers que els habitaven. Altres localitats com Ribesalbes, Borriol, Fanzara…veien com les seves collites quedaven arrasades i el bestiar tampoc se’n salvava. Els reculls de prensa assenyalen com a la desembocadura del Millars es trobaren restes d’animals, de construccions…provinents des de ben amunt, per exemple, de Ribesalbes.

Per una altra banda, molts ponts eren derrocats per la força de l’aigua. A Fanzara, a Toga, Onda, Ludiente o Cortes de Arenoso trobem exemples d’açò. I l’industria no es queda al marge, foren moltes les fàbriques afectades a tota la Plana.

El riu Millars, al seu pas per Vila-real (presumiblement), va marcar un nivell de 5 metres superior a l’habitual. De la mateixa manera, el rècord de cabdal del nostre riu data d’aquell episodi, on es mesurà un cabdal de 2.898 m3/s. Habitualment, el riu Millars porta un cabdal de quasi 15 m3/s. A més, a l’embassament de Maria Cristina, que es trobava buit abans de les plujes, les aigues superaven el mur de contenció per 5 metres, però es creu que aquest va permetre que localitats com Almassora no quedaren inundades.

Doncs fins ací la història d’aquell episodi. Si algú pot aportar nova informació, actualitzaré l’article. Espere que sí.

Fonts:

http://www.lavanguardia.es/hemeroteca/
http://hemeroteca.abc.es/
http://es.wikipedia.org/
http://www.am.ub.es/~tbarrera/CAT/pluja.html


Etiquetes: , ,

Comments 28 Comments »

D’ara endavant aniré escrivint petits articles amb incoherències, despropòsits i raons per tal de desconfiar de la teoria del CC. El perquè de ser escèptic. Comencem avui amb el següent. Pel més bàsic.

La teoria climàtica afirma que la temperatura global del planeta es veu augmentada com a conseqüència del augment en la concentració de CO2 atmosfèric. És a dir, que tal i com la concentració de CO2 a l’atmosfera és major, la temperatura s’incrementa. I, detall important, el CC atribueix al ésser humà aquest augment de la concentració de CO2, degut a la crema de combustibles fòssils.

Bé, anem a fer un exercici molt fàcil. Agafem les dades oficials de les mesures de temperatura preses pels satèl·lits i les comparem amb la evolució de la concentració de CO2 a l’atmosfera. A veure si trobem una relació directa i clara. El resultat, el següent gràfic.

Comprovem que tot i que el CO2 ha anat augmentant la seva concentració a un ritme més o menys constant fins el dia d’avui i durant els últims 30 anys, fa més e 10 anys que la temperatura NO augmenta. Està estable, inclús ha habut un petit descens, inapreciable. Com és que si el CO2 ha seguit incrementant-se, la temperatura no ha continuat pujant?

Pot ser la relació no siga ni tan directa…ni tan senzilla.

Etiquetes: ,

Comments 53 Comments »

Bé, en aquesta entrada vaig a parlar de meteorologia en comptes de, com faig habitualment, de temes climàtics.

Els últims dies hem rebut una quantitat d’aigua que no és comú a les nostres terres, que ha provocat certs problemes en la ciutat i alguns danys materials. El fenòmen culpable d’açò, la gota freda, com tradicionalment s’ha dit. Però vaig a tractar d’explicar de forma senzilla de que es tracta una situació de gota freda ja que, de vegades, es fa un mal us del d’aquest concepte.

Una situació de gota freda sempre comporta fortes precipitacions, que poden ocasionar danys. Però allò més important per a poder parlar de gota freda no és ja que ploga molt, sino que hem d’atendre al origen d’aquestes pluges.

El fenòmen comença quan es produeix una ondulació del jet stream (o corrent en xorro, l’enllaç explica què és) que acaba estrangulant-se. El resultat d’aquesta estrangulació és la formació d’una massa d’aire independent, a gran altura (més de 5000 m.), anomenada DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts). Aquesta massa d’aire es troba a menor temperatura que l’aire que l’envolta, i el seu moviment es independent al patró comú de l’atmosfera, fins i tot pot moure’s de E a W, contrari al que és habitual. En ocasions, una DANA pot baixar de latitud i arrimar-se a les nostres terres.

Quan una DANA arriba al Mediterrani al final de l’estiu o inici de la tardor, es troba amb unes condicions en superfície de temperatura i humitat suficients per a que es inicie la inestabilitat. El mar Mediterrani, per aquestes dates, es caracteritza per trobar-se a elevada temperatura després d’un llarg estiu i a més, és un gran aport d’humitat. El Mediterrani actua com a font d’energia. El contrast que es produeix entre la DANA y la superficie desencadena una serie de mecanismes que acaben generant una elevada inestabilitat, traduïda en violents ascens de aire i la conseqüent formació de tempestes, que creixen amb facilitat i s’encandenen unes amb altres alliberant quantitats importants de aigua. El resultat ja el coneixem.

Per tant, per poder parlar de gota freda necesitem una situació on una DANA es cola al Mediterrani, i pel contrast de temperatura i la humitat mediterrània, acabi generant precipitacions molt abundants.

Tot açò ve perquè moltes vegades es malinterpreta el concepte de gota freda i s’utilitza de forma errònia. No totes les precipitacions abundants son degudes a una DANA, ni tampoc tota DANA provoca precipitacions abundants. Per exemple, una llevantada pot provocar precipitacions importants sense que parlem de DANA alguna. És a dir, no tota precipitació abundant o danyina es tracta de una gota freda, s’han de complir les condicions senyalades.

I passant a l’episodi que recentment hem pogut contemplar al nostre poble, us deixe les estadístiques d’aquesta gota freda a Vila-real, mesurades per l’estació de VilMeteo.

Finalment, s’han recollit desde les últimes hores de diumenge fins a el vespre del dimarts, 240 mm. Açò supose que en menys de 2 dies s’ha recollit més del que portavem acumulat durant la resta de l’any 2009. I també suposa més de la meitat de la mitja pluviomètrica del nostre poble.

La distribució d’aquestes pluges es resumeixen de la següent manera:

Dia 27:  5 mm. entre les 11h i les 12h.
Dia 28: 70 mm, caiguts sobretot durant la matinada.
Dia 29: 165 mm, on destaquen els 73 mm caiguts entre les 11h i les 14h, 34 mm dels quals entre les 12h i les 13h.

TOTAL: 240 mm.


De les localitats veïnes, cal destacar el cas de borriana, on s’han recollit més de 300 mm, 308 mm anuncia AEMET. Allà els desperfectes han estat majors. També altres punts de la capital de la provincia, Castelló, han superat els 300 mm, arribant a desbordar-se el riu sec en la seva desembocadura. Almassora també va quedar molt afectada, acumulant 268 mm, una mica més que ací.

Per acabar, us deixe alguna fotografia que ilustra el que va donar de sí aquesta gota freda. Salut!


La primera imatge es tracta del inundable direcció a borriana. La segona, de la rambla de la Viuda. En tercer lloc, un parc situat a l’inici del “barranquet”, molt a prop de l’avinguda d’Alemanya. I l’última imatge, del “barranquet” en la seva intersecció amb Pius XII. Les dues últimes fotos han estat facilitades pels forers de Meteored “groctotal” i “MeteoVila-real”.

Etiquetes: ,

Comments 50 Comments »