O “cumbre de los negacionistas”, com als mitjans els agrada dir-ho. No els costa gens soltar la parauleta, negacionistes, però a l’hora d’informar sobre el que ocorregué no es donen tanta pressa. Al menys no he llegit ni sentit en cap mitja de comunicació d’aquest país cap article, reportatge o nota que informe sobre el que succeí a New York, on es dugué a terme la reunió. A la fi el que als mitjans els interessa és fer política, vendre i per això ofereixen a la gent el que els agrada. Trist però real.

Intentaré en algunes línies traduir (quasi tota la informació està en anglés) allò que trobe més important i representatiu del que es digué a New York.

A la ICCC van acudir desenes de científics, autoritats en les seves respectives matèries, així com altres personatges coneguts a nivell mundial. Destacà la presència de Vaclav Klaus, president de la República Txeca; Richard S. Lindzen, reconegut físic atmosfèric del MIT; Harrison Schmitt, geòleg, filòsof, senador als EUA i últim astronauta que posà els peus a la lluna; Dr. Roy Spencer, científic important a la UAH; William M. Gray, graduat en geografia i meteorologia, pioner en l’estudi d’huracans; Anthony Watts, meteoròleg dels EUA, propietari del blog Watt’s Up With That. I molts més. Han tractat el tema del canvi climàtic des d’un punt de vista crític, sobre tot amb la relació de l’ésser humà amb el clima.

Roy Spencer al seu blog, ens conta com ha anat la trobada anual, la ICCC. Explica les dues principals objeccions que s’han presentat en contra de la popular hipotesi del canvi climàtic:

-“Que la sensibilitat climàtica és molt més baixa del que les Nacions Unides diu”

-“Que la natura, no els éssers humans, domina el clima”

Segueix explicant que moltes ponències van fer referència al paper del PDO (Pacific Decadal Oscillation) en el forçament radiatiu de la Terra, que explicaria els canvis en les temperatures durant els darrers 100 anys.

Continua escrivint que durant la reunió va haver certa irritació amb el IPCC per el segrest polític de la ciència climàtica i la politització del seu discurs. Comenta que Lindzen, en la seva ponència, va lamentar aquesta situació, així com va advertir que els arguments dels escèptics han de ser elegits amb prudència i no caure en l’error d’utilitzar arguments poc fonamentats científicament.

Roy Spencer es lamenta de la dificultat en trobar finançament per les investigacions centrades en el factor natural com a conductor del clima, així com també lamenta la fomra en que els mitjans de comunicació i l’IPCC ignoren aquests estudis contraris. Explica com d’aquesta forma s’ha perpetuat l’opinió pública des d’un punt de vista de “consens científic”.

Exposa també que es va tractar el tema central des del punt de vista econòmic, posant en dubte la viabilitat i utilitat de les mesures preses. A més, de les recents enquestes s’extrau que els estatunidencs cada cop pensen que hi ha certa exageració en temes de canvi climàtic, tot i que l’opinió general és de una creença que l’escalfament global és real. L’empresa que duu a terme aquestes enquestes afirma que els americans pensen aixi excepte els que es reuniren a New York per desmenti el escalfament global. I conclou, Roy Spencer, amb aquestes paraules:

“Açò contribueix a perpetuar el mite de què els escèptics no creiem en el canvi climàtic, quan per descomptat, ho fem. El clima està canviant tot el temps. De fet, la investigació sobre les fonts naturals del canvi climàtic s’han estat publicant a les revistes científiques molt abans de que els extremistes mediambientals i els polítics segrestaren aquest tema per tal de conseguir els seus objectius polítics. Equiparar “l’escalfament global” a “l’escalfament global provocat per l’home” mostra l’èxit de l’IPCC i activistes com Al Gore en les seves campanyes de desinformació”

Recordeu que podeu veure l’original, amb alguna informació més, aquí.

De les paraules de Klaus, president de la República Txeca, el més interessant que extraiem ésque advertia en el seu discurs, que les “antigues” tecnologies s’anaven a abandonar abans de que disposarem d’unes modernes. A més, afirmà que els països pobres s’estaven veient afectats per l’encariment de l’energia que provoquen les polítiques climàtiques europees, quan el que necesiten per desenvolupar-se és just el contrari, energia barata.

Vaclav Klaus acabà amb aquestes paraules, pot ser una mica extremistes, sobre tot en les formes:

“Els ecologistes no volen controlar el clima, ens volen controlar a nosaltres i la nostra societat, per la qual cosa es fa necessari que la resta de la societat salvem el planeta del moviment ecologista”
Etiquetes:


Leave a Reply


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 12 7 ?