Archive for març, 2009

Encara que els mitjans de comunicació sols hi vegen calor, l’extensió de gel marítim antàrtic creix per moments. Però les últimes notícies referents al continent de gel no parlen precisament d’açò, de fet ni ho comenten. Sols s’ha parlat, en els últims temps, de la “darrera victima del Canvi Climàtic”, la plataforma de Wilkins.

En primer lloc, sembla ser que aquesta informació no és correcta, tot i que cap mitjà de comunicació nacional ha rectificat. Sols aquí han informat, els demés com si ploguera. Per si fòra poc, els alarmistes de sempre ja parlaven de la pujada del nivell del mar que podria provocar. Per enèsima vegada, el gel que està flotant a l’aigua, per més que es fonga, no pot fer pujar el nivell del mar. Proveu-ho a casa, catastrofistes. Feu-vos un cubata, amb gels i ben ple. Ara el deixeu una estona, fins que es desfaça el gel i a veure si ha vessat o no. Tindreu un cubata aigualit però igual de ple que abans.

Però bé, no volia parlar d’això. Volia comentar un parell de gràfics, que son bastant clars. En primer lloc, una representació de l’evolució de l’extensió del gel marítim a l’Antàrtida. Resultat: anomalia positiva, o el que és el mateix, més gel que la mitja.

En segon lloc, una altra representació, en aquest cas del conjunt de l’extensió coberta de gel marítim al món. Interessant que en el global també estem molt prop de la mitja de mesures realitzades des del 1979, moment en que els satèl·lits van permetre mesurar de forma homogènia moltes de les variables climàtiques que s’estudien en l’actualitat. Podeu veure l’imatge a continuació, recordeu que si cliqueu sobre les imatges les podreu veure a tamany real.

Per acabar, una vista de les temperatures que actualment podem trobar a l’Antàrtida, on l’estiu ja ha acabat. Com per anar en maniga curta, coses de l’escalfament.

Les temperatures de l’Antàrtida, i molts més llocs, podeu trobar-les aquí:

http://www.ogimet.com

Etiquetes: ,

Comments No Comments »

Recentment les erupcions volcàniques són notícia amb relativa freqüència, i em sembla interessant parlar de l’incidència de les erupcions volcàniques sobre el clima, des d’un punt de vista molt senzill. Allà vaig.

Les erupcions volcàniques comporten una emissió de gasos a l’atmosfera important. Principalment s’injecta en l’atmosfera vapor d’aigua. Però les erupcions solen anar acompanyades de CO2, SO2, HCl, HF i cendres que són injectades a l’estratosfera fins altituds de 16-32 Km

Alguna cosa molt important en això és que el SO2 ràpidament condensa en l’estratosfera formant aerosols. Els aerosols augmenten l’albedo (percentatge de radiació reflectida respecte a la que arriba), i per això provoquen un descens de la temperatura. Estic parlant a gran escala.

Els aerosols també tenen un altre efecte paral·lel. Actuen com a centre de nucleació de núvols, de cirrus concretament. Aquests també actuen reflectint part de la radiació solar que arriba a la Terra. La cendra emesa també funciona com un aerosol, però aquesta desapareix en qüestió de dies o poques setmanes. També pot afectar destruint l’ozó estratosfèric.

El 1991, el volcà Pinatubo va tenir una erupció, una de les més importants de la història. La seva erupció va suposar un descens de les temperatures d’uns 0,6 º C a l’hemisferi nord i 0,4 º C a escala global. En les gràfiques que habitualment veiem s’observa com el Pinatubo va tenir un efecte determinant en la temperatura:

El Pinatubo injectà en l’atmosfera una quantitat rècord de SO2, uns 17 milions de tones d’aquest compost. I la seva erupció, com podeu veure, va tenir un efecte impressionant a escala global.

Per entendre com pot tenir una erupció volcànica a escala global, us deixo unes imatges interessants.

A l’agost, a les Aleutianes, es va produir una erupció volcànica, del volcà Kasatochi. Aquesta erupció no es pot comparar amb la del Pinatubo, ni molt menys, de fet ha emès al voltant d’1 milió de tones de SO2 (que per no ser 17 milions com el Pinatubo no significa que sigui poc). Doncs bé, la Universitat de Bremen ha elaborat una animació de com el SO2 s’ha repartit en l’hemisferi nord. És interessant per entendre els efectes a escala global que pot tenir una erupció volcànica:

Etiquetes: ,

Comments No Comments »

I aquí no som menys. Espanya en els últims temps s’ha apuntat a totes les iniciatives verdes que s’han presentat. És un tema que ha calat molt fort entre la gent i els governants han tirat pel dret. Fins i tot podem llegir recentment com el líder espiritual del canvi climàtic, Al Gore, destaca el lideratge d’Espanya en matèria d’energies renovables. Però tot te un límit, i s’ha de mantenir un equilibri entre medi ambient i economia, com en tot.

En l’article anterior a aquest, parlàvem de l’ICCC, on alguns dels més importants científics i personalitats crítics amb el canvi climàtic antropogènic, es reuniren en la segona edició d’aquesta trobada, celebrada a New York. Doncs també va haver representació espanyola, on Gabriel Calzada, doctor en Economia i president del Instituto Juan de Mariana, va exposar la situació espanyola en relació al protocol de Kyoto i les energies renovables, com a diagnòstic de les polítiques de la UE. Les seves valoracions van ser negatives, considerant un fracàs les polítiques climàtiques europees, Kyoto inclòs, i la actuació en qüestions de energies renovables a Espanya. Les seves paraules han tingut repercussió internacional, molta més que a nivell nacional, com sempre.

Kyoto, molts diners i benefici imperceptible

Calzada, en referència al protocol de Kyoto, afirmà que es tracta de un programa de racionament de CO2, d’un cost de desenes de milers de milions de dòlars, el benefici del qual seria una reducció de 0.07ºC per al 2050.

Per si no fos prou, durant el cap de setmana de la trobada, els diferents científics van estar d’acord en que la pujada de les temperatures que es notà durant el segle XX es imperceptible des del 1995, tot i les creixents emisions de CO2, cosa que posa en dubte la credibilitat dels models climàtics així com l’acció del home sobre aquest escalfament.

El miracle de les energies renovables a Espanya, insostenible

El doctor Calzada, durant la seva ponència, es va referir al creixement de les energies renovables espanyoles dient que:

“El miracle renovable espanyol es va produir a costa d’ajudes públiques a causa de la ineficiència d’aquestes tecnologies, produint, a més, una bombolla artificial i insostenible”

“Es va tractar d’un procés de redistribució massiu pel que uns pocs van aconseguir enormes sumes de diners i rendibilitats d’entre el 12% i el 20% anual a costa de la classe mitjana i baixa espanyola. A més, el sector solar i eòlic va crear llocs de treball subprime a Espanya. Uns llocs de treball inviables que han costat més llocs de treball dels que ha creat”

“Amb els subsidis atorgats a les ineficients energies renovables per cada treball creat podríem contractar treballadors que no produïssin res i pagar un sou superior al salari mínim durant més de 60 anys. El problema és que aquestesenormes sumes de diners públics, enterrades en l’intent de generar llocs de treball verds, han sortit del consumidor final o d’altres sectors de l’economia en els que es destruïen ocupacions”.

És per això que el president del Instituto Juan de Mariana considera insostenible el model energètic espanyol. Continuà amb les següents paraules:

“Es tracta d’un model energètic insostenible, que s’ha ensorrat després de la impossibilitat d’augmentar exponencialment les ajudes de les que depenia el seu creixement i degut al dèficit tarifari que generava. De fet, en l’actualitat, les empreses renovables acomiaden avui a milers de treballadors a Espanya “

En fi, ja ens ho trobarem d’aquí a uns anys. El ressò que tindran aquestes paraules, jo ja ho imagino.

Font:

http://www.juandemariana.org/nota/3331/fracaso/protocolo/kyoto/espana/suscita/


El Instituto Juan de Mariana es una institución independiente dedicada a la investigación de los asuntos públicos. Con el fin de mantener una independencia plena, el Instituto no acepta subvenciones o ayudas de ningún gobierno o partido político. Su objetivo es convertirse en un punto de referencia en el debate de las ideas y de las políticas públicas con la vista puesta en una sociedad libre. Para conseguirlo nos proponemos estudiar y difundir la naturaleza del mercado. El nombre del Instituto proviene del más prominente pensador de la Escuela de Salamanca, encarcelado a principios del siglo XVII por su oposición a Felipe III.

Etiquetes: , ,

Comments No Comments »

O “cumbre de los negacionistas”, com als mitjans els agrada dir-ho. No els costa gens soltar la parauleta, negacionistes, però a l’hora d’informar sobre el que ocorregué no es donen tanta pressa. Al menys no he llegit ni sentit en cap mitja de comunicació d’aquest país cap article, reportatge o nota que informe sobre el que succeí a New York, on es dugué a terme la reunió. A la fi el que als mitjans els interessa és fer política, vendre i per això ofereixen a la gent el que els agrada. Trist però real.

Intentaré en algunes línies traduir (quasi tota la informació està en anglés) allò que trobe més important i representatiu del que es digué a New York.

A la ICCC van acudir desenes de científics, autoritats en les seves respectives matèries, així com altres personatges coneguts a nivell mundial. Destacà la presència de Vaclav Klaus, president de la República Txeca; Richard S. Lindzen, reconegut físic atmosfèric del MIT; Harrison Schmitt, geòleg, filòsof, senador als EUA i últim astronauta que posà els peus a la lluna; Dr. Roy Spencer, científic important a la UAH; William M. Gray, graduat en geografia i meteorologia, pioner en l’estudi d’huracans; Anthony Watts, meteoròleg dels EUA, propietari del blog Watt’s Up With That. I molts més. Han tractat el tema del canvi climàtic des d’un punt de vista crític, sobre tot amb la relació de l’ésser humà amb el clima.

Roy Spencer al seu blog, ens conta com ha anat la trobada anual, la ICCC. Explica les dues principals objeccions que s’han presentat en contra de la popular hipotesi del canvi climàtic:

-“Que la sensibilitat climàtica és molt més baixa del que les Nacions Unides diu”

-“Que la natura, no els éssers humans, domina el clima”

Segueix explicant que moltes ponències van fer referència al paper del PDO (Pacific Decadal Oscillation) en el forçament radiatiu de la Terra, que explicaria els canvis en les temperatures durant els darrers 100 anys.

Continua escrivint que durant la reunió va haver certa irritació amb el IPCC per el segrest polític de la ciència climàtica i la politització del seu discurs. Comenta que Lindzen, en la seva ponència, va lamentar aquesta situació, així com va advertir que els arguments dels escèptics han de ser elegits amb prudència i no caure en l’error d’utilitzar arguments poc fonamentats científicament.

Roy Spencer es lamenta de la dificultat en trobar finançament per les investigacions centrades en el factor natural com a conductor del clima, així com també lamenta la fomra en que els mitjans de comunicació i l’IPCC ignoren aquests estudis contraris. Explica com d’aquesta forma s’ha perpetuat l’opinió pública des d’un punt de vista de “consens científic”.

Exposa també que es va tractar el tema central des del punt de vista econòmic, posant en dubte la viabilitat i utilitat de les mesures preses. A més, de les recents enquestes s’extrau que els estatunidencs cada cop pensen que hi ha certa exageració en temes de canvi climàtic, tot i que l’opinió general és de una creença que l’escalfament global és real. L’empresa que duu a terme aquestes enquestes afirma que els americans pensen aixi excepte els que es reuniren a New York per desmenti el escalfament global. I conclou, Roy Spencer, amb aquestes paraules:

“Açò contribueix a perpetuar el mite de què els escèptics no creiem en el canvi climàtic, quan per descomptat, ho fem. El clima està canviant tot el temps. De fet, la investigació sobre les fonts naturals del canvi climàtic s’han estat publicant a les revistes científiques molt abans de que els extremistes mediambientals i els polítics segrestaren aquest tema per tal de conseguir els seus objectius polítics. Equiparar “l’escalfament global” a “l’escalfament global provocat per l’home” mostra l’èxit de l’IPCC i activistes com Al Gore en les seves campanyes de desinformació”

Recordeu que podeu veure l’original, amb alguna informació més, aquí.

De les paraules de Klaus, president de la República Txeca, el més interessant que extraiem ésque advertia en el seu discurs, que les “antigues” tecnologies s’anaven a abandonar abans de que disposarem d’unes modernes. A més, afirmà que els països pobres s’estaven veient afectats per l’encariment de l’energia que provoquen les polítiques climàtiques europees, quan el que necesiten per desenvolupar-se és just el contrari, energia barata.

Vaclav Klaus acabà amb aquestes paraules, pot ser una mica extremistes, sobre tot en les formes:

“Els ecologistes no volen controlar el clima, ens volen controlar a nosaltres i la nostra societat, per la qual cosa es fa necessari que la resta de la societat salvem el planeta del moviment ecologista”
Etiquetes:

Comments No Comments »

És clar que paral·lels a la hipotesi del canvi climàtic han aparegut certs temors irracionals, sense cap fonament ni sentit. És el què té l’alarmisme, i en aquest tema, no anava a ser menys.

El temor més absurd que trobe és la por que alguns tenen a què la major presència de CO2 a l’atmosfera ens deixe sense oxígen. Totalment absurd, si tenim en compte que a l’atmosfera tenim un 21% d’oxígen, mentre que el CO2 representa el 0.04% (o 380 ppm, més concretament). Si convertim l’oxígen a ppm (parts per milió), tenim 21.000 ppm d’oxígen. En els ultims 100 anys el CO2 ha augmentat uns 100 ppm. Quantitat despreciable front als 21.000 ppm de l’oxígen. Així que no cal patir, l’oxígen seguirà present. A l’imatge podem comprovar la composició atmosfèrica. Com a exemple, faig referància a l’article escrit en aquest blog, “Menos es mejor”

Un altre cas d’aquest pànic és creure que l’augment de les temperatures significarà un augment en la freqüència i capacitat destructiva del fenòmens severs com els huracans. Sembla que algú ha utilitzat les dades de destrucció i mortaldat dels últims episodis huracanat més famosos, cas de Katrina o Ike, per exemple. L’IPCC ràpidament s’agafà a un nou clau ardent i s’adjudicà una nova prova, prova que en 2008 van tenir que desmentir, doncs els seus propis models els contradeien. Però aquest temor ha seguit present a la societat. Per si fòra poc, aquí podem veure l’evolució de l’activitat dels huracans als últims anys. Fa pànic eh!

Podem continuar amb un temor molt sentimental, i és la desaparició dels òssos polars. Ja ho vam comentar en l’article “Els òssos polars”, la població d’òssos polars ha augmentat o s’ha mantés estable els últims anys, però es deu al control en la caça d’aquests animals.

El nivell del mar també és un tema recurrent per posar por al cos de la gent. Al Gore no dubta ni un moment en traure imatges desoladores, allà per el 2100, de moltes ciutats al món arrasades per la mar degut a la pujada de 6 metres en el seu nivell. Aquest sis metres els obté de fondre tota Groenlandia. Clar, així jo puc fer un documental encara més catastròfic on la mar pujaria 50 metres al fondres tota l’Antàrtida, posats a inventar. I es que el mateix IPCC calcula per l’any 2100 un augment de 29 centímetres. Aquest augment no deuria ser un greu problema si tenim en compte que des de 1860 el mar ha pujat aquestos mateixos 29 centímetres, i ens hem sabut adapatar, guanyant inclús terreny a la mar. Però Al Gore, en el seu documental, multiplica per 20 la xifra de l’IPCC, aconseguiex crear una por en la societat, i de passada guanya uns quants premis (Novel, Príncep d’Astúries…) i unes quantes peles.

I segur que podria continuar, però ja ho tenim bé. El més fàcil és utilitzar la por per tal de que es prioritze sobre un dels molts problemes que tenim entre mans. Això considerant que el “canvi climàtic”, tal i com el descriuen, sigui realment un problema. No és la primera vegada que s’utilitza l’alarmisme, ni serà l’última. A que ja no recordem la famosa grip aviar? Doncs va haver un moment en què era el pitjor de tots els mals del planeta.

Etiquetes: , , , ,

Comments 740 Comments »

Ja fa temps vaig llegir-ho, però sembla ser que els mitjans de comunicació definitivament han elegit un terme per referir-se a aquells que som crítics amb la hipòtesi climàtica que atribueix al ésser humà, i al CO2 més en concret, el lleuger escalfament que s’ha produït al segle XX. I aquesta paraula seleccionada és “negacionistes”. Ho he estat llegint i sentint aquest cap de setmana a les diferents televisions i premsa escrita.

Em pareix molt trist i lamentable que se’ns etiquete amb una paraula que tradicionalment s’ha utilitzat per a referir-se a aquells que neguen o negaren l’existència de l’Holocaust nazi contra els jueus. Sembla ser, per els que utilitzen aquest terme, que es pot equiparar la negació del genocidi nazi amb aquells que ens mostrem crítics amb una hipòtesi que presenta moltes llacunes, obscuritat i poques certeses científiques.

Però bé, sembla ser que en la religió que sembla haver-se convertit el canvi climàtic, tot és vàlid per tal de desqualificar aquells que ens considerem més bé escèptics de la seva “doctrina”. Us deixe a continuació alguns exemples del que els mitjans de comunicació nacionals publiquen. Molta paraula, molta política i amb tints religiosos. Però s’obliden de la ciència, que en la meva opinió és l’única via per a tractar temes com el clima.

“Aznar llega tarde al negacionismo climático” – El Mundo

“Aznar se borra de la cumbre negacionista del cambio climático” – Público

“Cumbre mundial de negacionistas” – El País

“Negacionismo” – El Periódico

Molta política, molta paraula, molta ideologia política als mitjans de comunicació, i poca ciència, que és del que es tracta.

Etiquetes: ,

Comments 1 Comment »

Fa casi qüestió d’un any vaig llegir una noticia en un diari d’aquests gratuïts, ADN en aquest cas, on les declaracions d’una important científica feia referència a la manca de precisió en els models de predicció del clima. Es tractava de Evangelina Oriol, la cap de Missió dels satèl·lits Meteosat Segona Generació i MetOp de la Agència Espacial Europea (ESA).

Explicava en unes declaracions que pronosticar el temps atmosfèric a curt termini és prou fiable, però per contra a escala climàtica la cosa canvia.

“Prever el tiempo se puede hacer de una forma bastante ajustada para los próximos diez días”-explica, i continua dient-“No se tienen suficientes variables y no se sabe muy bien cómo hacerlo, por ello cuando se habla de previsiones del clima salen los resultados totalmente dispares”-referint-se a la predicció del clima.

Més endavant, l’entrevistada explica que fan falta més dades per tenir coneixement del que realment succeeix. I té raó, perquè per a comparar dades, fa falta tenir una bona base d’aquestes mesurades exactament en les mateixes condicions.  Aquestes característiques les compleixen les mesures per satèl·lit, homogènies, però el problema és que sols disposem de dades des de l’any 1979. L’IPCC per exemple utilitza les mesures en superfície, de diferents estacions meteorològiques del món. I açò introdueix molts errors, doncs les condicions de mesura varien molt d’uns llocs a d’altres. No ens ha fet falta anar-nos-en gens lluny per trobar un exemple de mesures com a mínim poc rigoroses, a l’estació oficial de AEMET Castelló-Almassora, com ja comentarem en l’article enllaçat. Casos així, molts arreu del planeta.

Evidentment aquestes declaracions no tingueren massa difusió. Sols les he pogut trobar a aquest diari gratuït. A mi em semblen unes declaracions molt coherents, fugint d’alarmismes i amb veritats per davant. Evidentment, aquestes paraules no són, en canvi, coherents amb el “Canvi Climàtic”, d’aquí que no interessi fer massa rebombori amb el tema. El consens pareix que ha arribat a la ciència.

Per llegir l’article complet, podeu fer-ho ací:

http://www.adn.es/tecnologia/cambio_climatico/20080326/NWS-0473-previsiones-climatico-elaborar-fiables-modelo.html

Etiquetes: ,

Comments No Comments »

Pegant una mirada per alguns dels blogs que solc llegir, he trobat un article amb informació relacionada amb l’agència de la Gran Bretanya de meteorologia, The Met Office. Com ja va fer AEMET, The Met Office pronosticà un hivern suau i més bé escàs de precipitacions. Evidentment, ambdós van errar. The Met Office va reconeixer el seu error en una nota que ells mateixos publicaren. AEMET no ho ha fet, ni espere que ho facen.

Pose a continuació dos extractes, a diferents dates, que aparegueren en la pàgina web del The Met Office:

-25 de setembre de 2008:

“The Met Office forecast for the coming winter suggests it is, once again, likely to be milder than average.
Seasonal forecasts from the Met Office are used by many agencies across government, private and third sectors to help their long-term planning.”

Traduint, pronosticaven un hivern més suau que la mitja.

-3 de març:

“The UK had its coldest winter for 13 years, bucking a recent trend of mild temperatures, the Met Office has said.
The average mean temperature across December, January and February was 3.1C – the lowest since the winter beginning in 1995, which averaged 2.5C.”

O el que és el mateix, l’hivern ha estat el més fred dels últims 13.

Per la seva part, AEMET, per boca del seu portaveu, va dir açò:

“El otoño que termina ha sido especialmente húmedo y frío (el noveno más frío desde 1965), pero el invierno la mitad occidental de la península, y con temperaturas por encima de lo normal. que comienza este domingo será seco, sobre todo en

Así lo ha puesto de relieve el portavoz de la Agencia Estatal de Meteorología, Ángel Rivera, quien ha hecho balance del año 2008, y ha adelantado la predicción meteorológica para estas Navidades y para el primer trimestre del año”

Font: http://www.20minutos.es/noticia/437427/0/invierno/seco/calido/

Encertar no han encertat. Desembre presentà una anomalia negativa en les temperatures. Gener, el mateix. Febrer ha estat en la mitja. En aquest hivern s’han assolit molts rècords que feia anys que estaven establerts. També s’han batut rècords de dies de neu a les capitals.

En quant al caràcter de la precipitació, doncs sec és la forma més oposada de descriure el que hem tingut. Prou ha estat que AEMET pronosticara poca precipitació per a la façana atlàntica per a què fos al contrari. Entre gener i febrer els acumulats a la façana atlàntica no baixen de 200 mm. A Galicia, Asturies, Cantabria i Euskadi les dades superen fàcilment els 300 mm. A Hendaya, frontera amb Guipúscoa per la part francesa, superen els 400 mm. En punts interiors de Galícia, es superen els 600 mm, com és el cas de Fornelos de Montes. A Cadis, per exemple, des de setembre acumulen més de 2000 litres en alguns punts, cas de Grazalema.

I així podríem seguir durant hores.

Les meves conclusions son dues:

1)Els models matemàtics que utilitzen no serveixen per a gran cosa de moment, com per anar pronosticant el clima a tants anys vista.

2)Parteixen d’una idea preestablerta, d’escalfament clar, i la publiquen. Després diuen que utilitzen models matemàtics.

Etiquetes: ,

Comments No Comments »

Ja fa temps, fa gairebé un any, em va sobtar una noticia publicada a El Pais. La noticia, titulada com “La justicia veta una estación de esquí al ser inviable con el cambio de clima”, parla de una sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Castilla y León que per primera vegada reconeix i utilitza com a prova el canvi climàtic. Argumenten que el canvi climàtic farà inviable econòmicament l’estació d’esquí de San Glorio, que ha quedat com a projecte.

Però la pasada tardor i el present hivern no s’han caracteritzat precisament ni per temperatures altes ni per escassetat de neu.  I així ho veiem clar en un informe publicat per la Confederació Hidrogràfica del Ebre. En la gràfica queda clar que de neu anem bé. Però molt bé, ja que doblem la cuantitat de neu respecte al promig dels últims 5 anys. Supose que l’explicació algú la trobarà en el canvi climàtic, i mentre es va fent justícia amb hipotesis sense demostrar com a proves. Així ens va.

Font: http://www.chebro.es/variables/NIEVE.pdf

Etiquetes: ,

Comments 1.160 Comments »

Molt es parla als mitjans de comunicació sobre el gel de l’artic. Si només llegirem el que diuen, possiblement ja no hi quedaria gel per allà dalt. Per sort hi ha observacions per satèl·lit, a les que anem a pegar una ullada.

Hem de tenir clar que el gel que trobem en la zona àrtica es troba per sobre dels 66º de latitutd N. És en aquesta franja on podrem encontrar el sol de mitja nit o òssos polars. La major part del gel es tracta de aigua del oceà congelada, que flota en la superficie. Aquesta porció d’oceà congelat l’anomenem banquisa àrtica.

Tot i que el passat estiu la banquisa havia d’haver-se fos completament, segons el bombardeig dels mitjans, finalment no succeí. De fet quedà prou lluny d’aquest rècord i del mínim històric de 2007. A continuació una gràfica actualitzada de la situació actual de la banquisa àrtica, comparada amb alguns anys anteriors. Com podem veure, anem per la zona alta.

Feu click a l’imatge per observar-la en detall, on la linia roja representa el valor d’extensió de la banquisa per a l’any 2009. Si mirem més endavant en la gràfica d’extensió de la banquisa, podem comprovar com efectivament l’any 2007 es donà el mínim, i l’any 2008 quedà per dalt.  Dir que el mínim històric representa una extensió de la banquisa de 4 milions de KM2, o el què és el mateix, 8 vegades l’extensió d’Espanya. Ho dic perquè moltes vegades ens parlen d’algunes pèrdues, en hivern, on l’extensió supera els 10 milions  de KM2, del tamany d’euskadi, quan el tamanya sencer de la banquisa eés superior al dels EUA.

(més…)

Etiquetes: ,

Comments 2.232 Comments »