Moltes vegades que sentim parlar de CC, sentim que nomenen el retrocés dels glaciars com una evidència de que el calentament global es un fet. Té la seva lògica, doncs un augment de temperatures es converteix directament en una major fusió de neu i gel. Tot i que és molt important també el canvi en  el règim de precipitacions (quan es produeixen més precipitacions, en estiu, hivern…), ja que no es el mateix que ploga sobre gel que precipite en forma de neu. Però anem a analitzar el tema per una altra via.

Trobem a la red milers de pàgines amb fotos del evident retrocés d’alguns glaciars. Els que estàn creixent, que son menys però existeixen, no son tan fotografiats. Bé, relacionen aquest retrocés amb l’ascens de temperatures impulsat per l’augment de concentració de CO2. Però si coneixem una mica l’historia climàtica del nostre planeta ens podem adonar de unes quantes coses.

En primer lloc, s’ha d’apuntar que els glaciars existents a la península ibèrica (restringits als Pirineus), es van formar o adquirir les màximes extensions durant l’anomenada “Petita Edat de Gel”, que ocorregué entre els segles XVII i XIX. De la mateixa manera, els glaciars alpins també van arribar als màxims en extensió en aquesta época. Entrem en situació.

La Petita Edat de Gel fou un període que posa fi a un altre interval de temps anomenat el Òptim Mitjeval, caracteritzat per les elevades temperatures. En la Petita Edat de Gel, les temperatures sofriren un descens important a l’hemisferi N. Hi ha tres màxims de fred durant aquesta época, el 1650, el 1770 i el 1850 amb el que es donaria casi per acabada la Petita Edat de Gel. L’Òptim Mitjeval es caracteritzà per temperatures elevades, entre 1-2ºC superiors a les actuals. Temperatures suficients per a que no quedés rastre de glaciars als pirineus.

Amb aquestes condicions, es creu que els glaciars ibèrics i gran part dels alpins, tenen l’origen en la Petita Edat de Gel. Posteriorment, hem sofrit un calentament fins els nostres dies, que ha fet que els glaciars vagen retrocedint. Una imatge de l’evolució de les temperatures:

Durant aquest període gelat, per fer-nos a la idea, per exemple ocorregué que l’Ebre es congelà en més d’una ocasió i durant algunes setmanes, o també que hi havia neu permanent a les muntanyes mediterrànies.

Les causes per a aquest refredament es sustenten bàsicament en dues raons. Per una part una molt baixa activitat solar, l’anomenat Mínim de Maunder. Per una altra banda, la elevada activitat volcànica contribuí segurament a aquest refredament, ja que les seves cendres i materials en suspensió provoquen una major reflexió de la radiació solar que per tant no arriba a la Terra. Actualment vivim un mínim solar prou accentuat, el tractarem més endavant.

A més, el retrocés d’alguns glaciars ha deixat al descobert antigues vies romanes i poblats d’aquella época. Evidència que no sempre havien estat ahi, els glaciars.

Els mitjans de comunicació es plenen la boca amb glaciars en retrocés però poques o cap vegada ens mostren els que estan creixent, com son per exemple Nisqually, Paradise (en el Rainer), Pio X, Perito Moreno en la Patagònia, alguns nòrdics i la gran part del antàrtics, glaciars molt més extensos per cert que no els pirinencs o el famós glaciar del Kilimanjaro. També recorde veure en els mitjans tergiversar l’informació per tal de que el creixement del Perito Moreno es convertís en retrocés, però es un altre tema.

Amb tot açò, podem arribar a 2 conclusions:

-Els romans emitien tant de CO2 amb es seus carros que van provocar la quasi desaparició del glaciars per on van construïr poblats i infrastructures de comunicació.

-El CO2 potser no afecta tant al clima com alguns pensen. El clima es un sistema molt complexe, amb moltes variables i una d’elles no pot dominar el clima.

Jo em decante per la segona opció.



Leave a Reply


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 15 2 ?