Encara que soc bastant escèptic amb les teories catastròfiques sobre el CC, en algun moment m’ha donat per pensar que es el que ocorreria en el cas de que es cumpliren els pronòstics calentòlegs.
En primer lloc parlaré de les onades de fred i calor. En el cas de que es produeixi el calentament que l’IPCC pronostica, disminuirien les morts per fred, que avui en dia multipliquen diverses vegades a les produïdes per la calor. De fet, a Europa moren anualment unes 200.000 persones per excés de calor. Per contra, gairebé un milió i mig (1.480.000 persones) moren cada any per excés de fred, tot això segons estimacions de l’OMS. Curiós, són 7 vegades més, i es calcula que amb un augment de la temperatura, 1,4 milions de persones es salvarien anualment, xifra a la qual s’ha afegit les persones que es salvarien en haver menys fallades cardiovasculars (que són més freqüents amb el fred que amb la calor).
Més coses. En el cas hipotètic de que la concentració de CO2 seguira en augment, la primera reacció seria un augment de la producció primària. Les plantes necesiten el CO2 per convertir materia inorgànica en matèria orgànica, que l’home pot ingerir. A més, de pasada expulsa a l’atmosfera oxígen. Les collites d’arreu del món millorarien i es produïria un enriquiment general per aquesta millora en la producció de la biomassa, la producció primària.
Amb un augment de les temperatures, les precipitacions es farien més abundants, cosa que podria resoldre algun problema que tenim a la nostra terra amb l’abastiment d’aigua en certs períodes. No hi ha res queb demostri que un augment de les temperatures produeixi una pujada en la freqüència amb que es produeixen fenòmens severs, com pluges torrencials, tornados, huracans…
Anem ara amb el protocol de Kyoto. Kyoto suposaria una despesa econòmica enorme. En l’anomenat Consens de Copenhague, es van reunir alguns dels més importants economistes del planeta. Intentaren establir prioritats, segons la rendibilitat econòmica, als principals factors de risc establerts per l’OMS. Els resultats van ser interessants. Als llocs més rendibles per exemple es van situar la prevenció del VIH, lluita contra desnutrició, la liberalització del comerç o el control de la malària. Aquestes accions suposarien un benefici d’uns 30 dòlars per cada un invertit. I en darrer lloc d’aquesta llista, situaven temes climàtics (Kyoto i diversos impostos), amb un rendiment molt menor, de fet per cada dolar invertit van apuntar que es recuperaria molt menys d’un dòlar.
Per si fòra poc, hi ha estudis que han conclòs que el protocol de Kyoto sols faria que aplaçar, en el millor dels casos, tots els efectes pronosticats 5 anys més endavant.
No sembla tant dolent no?
El pitjor de tot es que dubte que es cumpleixi cap d’aquest pronòstics, però la despesa s’haurà fet igual. I la gent seguirà morint al món del que ja fa temps que mor, per SIDA, malària i desnutrició. Però per a aquestos problemes no cal destinar tant. Molt trist.
Entries (RSS)